RESENYA HISTÒRICA
SUECA
El darrer hàbitat de la Ciutat comprén un periode de 756 anys, que es remunta a la carta pobla atorgada per la Sobirana Ordre Militar dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem, de Ròdes i Malta, de 24 de febrer de 1245, que establia els setze primers pobladors originals del camp de Tarragona, a les alqueries de Sueca, Saucelles, Alboroig, Ribalmarig, Vilella, L'Ello i Gandient.
En el periode comprés entre els anys 1317 a 1348 Sueca sofreix extraordinaris canvis: passa de l'Ordre de Sant Joan al Rei Jaume II qui la traspassa a l'Ordre Militar de Nostra Senyora de Montesa i Sant Jordi d'Alfama. Les horribles guerres de la Unió i de los dos pedros, així com les successives pestes internacionals i locals que esdevingueren en aquell temps la destroiren fins a l'extrem que en 1386 l'Ordre de Montesa hagué de confirmar els privilegis perquè poguera tornar-se a desenvolupar la vila.
En 1453 es va obrir la cequia de Cullera al terme de Sueca, l'any 1457 el Rei Alfons V d'Aragó i III de València, més conegut com el Magnànim, sancionava a favor de la població un privilegi de data 19 d'octubre de l'esmentat any, pel qual els suecans podien traure la quantitat d'aigües que volgueren del Riu Xúquer per regar les terres. Posava les bases del desenvolupament econòmic i demogràfic del nostre municipi.
En 1553 es van dividir els termes de Sueca i de Cullera, es va ratificar l'amollonament i delimitació en 1743, i el 31 de decembre de 1566 es va desmembrar l'església de Sueca de la seua matriu de Cullera, i es va elevar a Parròquia.
El s. XVIII va suposar econòmicament i urbanística el periode de més transformacions a la localitat, que posaran les bases de la riquesa social, política, demogràfica un segle després. Ara és quan es produeixen els establiments agraris de l'arròs — terres de Miguel de Múzquiz, les de Cristòfol de Vilches, però també d'extensions més reduïdes propietats de capes socials mitjanes — i la construcció d'edificis emblemàtics com la primera pedra de la reedificació del convent de franciscans, d'1 de maig de 1753, l'Escorxador de 1766 o l'edifici de l'Ajuntament de 1784.
La Guerra de l'Independència dugé transformacions políticosocials de primer ordre. El decret de 19 de juliol de 1813 declarava els privilegis privatius senyorials lliures, com per exemple que els veïns podien lliurement edificar forns, molins i altres artefactes industrials, i constar com a propietaris particulars.
La llei de Successió promulgada per Ferran VII a favor de la seua filla Isabel feu exclatar la primera Guerra Carlina. L'Ajuntament va eregir l'any 1838 la murada per defensar-se de les partides tradicionalistes, en 1841 acabaren la seua construcció i tenia nou portes: la porta Riola, a l'oest de Sueca; del Cabanyal al sud; de Fortaleny al sudest; de Cullera també al sudest; de la Punta a l'est; de la Mar també a l'est; d'Utxana al nord i del Llavador i de Sollana al nordest.
Entre 1814 i 1873 Sueca va mantenir un plet de caire jurídicoeconòmic amb la comtessa de Chinchón, Na Carlota de Godoy per aconseguir alliberar-se del pagament de les taxes feudals, i contribuir a l'Hisenda Pública, fet que es va produir per sentència dels tribunals, ja en la primera República Espanyola.
El 17 de gener 1899 la reina regent Maria Cristina signava la concessió de l'estatut de Ciutat a la vila de Sueca i el 16 de maig del mateix any concedia el tractament d' Excel.lentíssim a l'Ajuntament.
Sueca té les pedanies del Perelló, Mareny de Barraquetes i Mareny de Vilches, les dues primeres amb la qualitat jurídica d'Entitats Locals Menors, i són el centre neuràlgic del desenvolupament turístic del Muncipi de Sueca.