|
1
|
- Algunes qüestions sobre els museus davant la implantació de la societat
en xarxa
|
|
2
|
- Si a internet hi podem trobar informació extensiva sobre internet,
museus, prospectiva o societat en xarxa...
|
|
3
|
- La presència física és, sovint, insubstituïble
- Navegar per Internet demana orientació, entrenament i criteri
- Hi ha interès en aplicar als museus les potencialitats d'Internet
- Ens preocupen els canvis que Internet pot provocar en la societat i de
retop en els museus
- Llavors, per aquests mateixos motius...
- ELS MUSEUS TENEN UN LLOC EN LA SOCIETAT FUTURA
|
|
4
|
- En un món on la frontera entre virtualitat i realitat es difumina, els
museus disposen d'objectes autèntics i insubstituïbles, que es poden
utilitzar per a un coneixement diferent de la realitat.
- Els museus disposen de coneixements específics sobre el patrimoni de
cada societat, i custodien molt del millor que cada societat ha aportat
a la cultura universal.
- Els museus pretenen comunicarse amb la societat, i Internet és el mitjà
de comunicació més potent que mai ha estat inventat.
- Els museus ofereixen, al mateix temps, experiències físiques úniques,
que els fa insolubles a la Xarxa i en mantenen el sentit, i informació
convertible en bits, que els obliga a ser presents en la Xarxa i a
desenvolupar-hi el seu potencial, tot aprofitant les seves oportunitats.
|
|
5
|
- Els museus es poden desenvolupar enormement al món virtual, i al mateix
temps guanyar importància en el món físic.
- Si els diaris, que no ofereixen experiències úniques diferents al món
virtual i al món real, incrementen fins i tot les vendes gràcies a una
bona presència a la Web, els museus podran arribar a més gent al món
real com més gent utilitzi els seus serveis digitals i com millors
siguin aquests.
- Un increment de la percepció social del museu ha de repercutir en una
consciència de la necessitat de mantenir i millorar els museus.
- Rosario FONTNOVA: Manuel Castells vaticina que la Xarxa no liquidarà els
museus, El Periódico, 2-7-2001, exit, p.7
- Ana ÁLVAREZ, Pere IZQUIERDO i Manuel TOHARIA: ¿Cuáles crees que son las
principales aportaciones que pueden hacer las nuevas tecnologías a los
museos?, Revista de Museología, 21, 1r cuatrimestre 2001
|
|
6
|
- Internet no és de ningú. Es regula per una organització de voluntaris,
anomenada Internet Society (www.isoc.org)
- Internet no tan sols és la Web, sinó que inclou:
- SMTP: correu electrònic
- FTP: descàrrega de fitxers
- WWW (http): hipertext en xarxa
- IRC i altres sistemes de xat i de missatgeria instantània
- NNTP: grups de notícies
- P2P: connexió directa de port a port
- Gopher: navegació amb menús textuals
- Telnet: emulador de terminal informàtica
- Wais
- Listserv
- Shttp
- SSL
- CGI/PERL Java ASP
- ...........
|
|
7
|
- Actualment, molts museus i museòlegs estan fent servir Internet per a:
- Informar d'horaris, situació, serveis i activitats
- Obtenir documentació
- Treballar en grup
- Compartir informació i recursos
- Difondre el fons i informació diversa a través de la Web
- Estimular la interactivitat i la participació del públic
- Comunicar-se amb el públic i els col·legues mitjançant el correu
electrònic
- Adquirir subministraments a millor preu
- Però el potencial d'ús d'Internet és molt més gran, i en bona part
encara està per explorar.
- L'opció mínima, a la qual s'han adherit per desgràcia la majoria dels
museus catalans, es limita a penjar a la Web unes quantes pàgines
descriptivo-propagandístiques.
- Aquesta òptica “aprofitacionista” domina també el Seminari Permanent Museums
of tomorrow (http://www.okeeffemuseum.org/center/2003onlinesymposium.php)
- Les millors experiències dels museus a Internet s'analitzen i es premien
a les conferències anuals de Museums and the Web. La seva pàgina és de consulta
obligatòria per a qualsevol persona interessada en el tema.
|
|
8
|
- Què fa interessant un lloc web per tornar-lo a visitar?
- Que contingui informació interessant
- Que sigui útil
- Que s’actualitzi sovint
- Que sigui divertit
- Que sigui interactiu
- Que permeti relacionar-se amb altres persones
- Que sigui personalitzable
|
|
9
|
- Aventures educacionals interactives
- Exposicions personalitzades
- Consulta i manipulació virtual dels fons
- Llistes de correu per interessos
- Personalització d’itineraris de visita
- Personalització dels continguts i llenguatges del lloc web
- Bancs d’imatges online
|
|
10
|
- Prospectiva: La disciplina que estudia les perspectives i les tendències
del futur, i que, normalment, s'equivoca en gairebé totes les seves
prediccions.
- L'impacte social de la tecnologia: La tecnologia ens està fent la vida
més còmoda, però també està afectant el treball, la família i l'economia
de maneres impredictibles. Introdueix noves formes de tensió i de
distracció, i nous problemes de cohesió en les comunitats físiques.
- Cal ser crítics sobre aquests efectes socials. Entre la tecnoutopia i el
tecnoludisme, hi ha lloc pel tecnorealisme.
|
|
11
|
- les tecnologies no són neutrals. Tenen efectes polítics, socials i
econòmics. Modifiquen la manera de veure el món i de relacionar-se.
- Internet és revolucionari, però no una utopia. A mesura que creix,
s'assembla més a la societat real.
- els governs tenen un paper important a Internet, tot respectant-ne les
regles.
- la informació no és coneixement. Internet demana disciplina,
escepticisme i criteri
- cablejar escoles no soluciona l'educació.
- el públic és el propietari. Cal preservar l'espai educacional i
cultural, i demanar més ús del domini públic.
- comprendre la tecnologia serà essencial per a la ciutadania global del
futur.
|
|
12
|
- Qui estigui interessat en prospectiva sobre internet i els seus efectes
socials, ha de conèixer el lloc http://www.elon.edu/predictions/default.aspx
- Especialment interessant és l'anomenat "Estudi dels experts", http://www.elon.edu/predictions/survey_04.aspx
- Enquesta a 1,286 "stakeholders" de la tecnologia en
xarxa, conduïda per l’Elon University and the Pew Internet &
American Life Project a la tardor del 2004.
- Els experts no tenen cap dubte que internet ha de canviar les nostres
vides.
- Quan se'ls demana quines institucions patiran canvis més radicals en els
propers anys, assenyalen:
- les editorials i la premsa (8,46/10)
- l'educació (7.98)
- els llocs de treball (7.84)
- la medecina (7.63)
- la política i el govern (7.39)
- les arts, la música i el cinema (7.18)
- relacions internacionals (6.74)
- exrèrcit (6.53)
- famílies (6.24)
- comunitats i veïnats (6.16)
- religió (4.69)
- No els preguntaven pels museus, però ja es veu que ens afecta.
|
|
13
|
- Internet esdevindrà una eina d'organització personal, a més de ser una
eina de comunicació, i adquirirà centralitat.
- En 10 anys creixeran les xarxes socials i la gent disposarà de moltes
més fonts per descobrir i verificar informació sobre oportunitats de
feina, serveis, interessos comuns i productes.
- La majoria d’usuaris copiaran i distribuiran lliurement continguts
digitals mitjançant el P2P.
- Increment de la participació cívica en tota mena de grups:
professionals, socials, polítics, religiosos o esportius.
- A mesura que la xarxa entra als telèfons mòbils, els cotxes i fins i tot
la roba, els governs i les empreses augmentaran la capacitat de
vigilància.
- Personalització de l’educació: els estudiants dedicaran part dels temps
lectius a classes virtuals adaptades als seus interessos, capacitats i
habilitats.
- S’implantarà el vot digital.
- Es difuminarà la frontera entre feina i lleure.
- La telemedecina resoldrà part dels problemes de la sanitat.
- Entrarem a l’era de la creativitat: la gent emprarà internet per
col·laborar amb els altres i crear i distribuir música, literatura i
art.
- L’ordinador, que controlarà videojocs, àudio, vídeo i televisió,
substituirà la televisió, encara que es disfressi de tele.
- Internet de banda ampla arribarà al 90% de la població dels països
deenvolupats.
|
|
14
|
- Fritjof Capra: “la xarxa és un model comú a tota forma de vida. Allà on
hi ha vida, hi veiem xarxes"
- Manuel Castells: desmitificacions i informacionalisme (http://ascweb.usc.edu/pubs/faculty/Informationalism.pdf)
- Castells hi diu que les organitzacions verticals van triomfar en l'era
industrial per manca d'una tecnologia que permetés la comunicació
horitzontal. Una societat en xarxa només seria possible amb la
microelectrònica. Llavors les xarxes són més eficients perquè són
flexibles, adaptables i durables.
- Informacionalisme: el paradigma tecnològic de la societat en xarxa,
es basa en l'augment de la capacitat humana de processar informació i
comunicar-se, possible per les revolucions en microelectrònica, software
i enginyeria genètica.
- Manuel Castells, Mireia Fernandez-Ardevol, Jack Linchuan Qiu i Araba
Sey: The Mobile Communication Society: Across-cultural analysis of
available evidence on the social uses of wireless communication
technology (http://arnic.info/workshop04/MCS.pdf)
|
|
15
|
- Alguns analistes, com Tom Peters, afirmen que en 15 anys desapareixeran
o es reinventaran el 90% dels treballs d'oficina. Afirma que es tendirà
a que cada treballador entengui la seva tasca com una petita empresa
dins de l'organització, i hi gaudeixi d'autonomia per introduir-hi
innovacions.
- El fet és que les empreses estan ja reflectint els efectes d'Internet a
nivell d'organització, recursos humans i capital intel·lectual.
- S'assumeixen la necessitat de fer arribar a tots els treballadors tota
la informació sobre l'empresa, i es tendeix a fomentar la comunicació
multidireccional. El resultat d'això sembla que serà l'eliminació dels
esglaons intermitjos de les piràmides de comandament, ja que es
considera que ha desparegut la raó de ser d'aquests
"infomediaris".
- Segons Alejandro Piscitelli, Amb Internet, el poder del consumidor
augmenta espectacularment. La democràcia de la demanda substitueix la
dictadura de la oferta. La bombolla especulativa de la .com es va inflar
i va esclatar perquè tant les accions com les empreses es van posar mans
de gent que no sabia què es feia. Els llocs web no són ni poden ser un
negoci, sinó la marca, la cara i la vinculació amb el client.
|
|
16
|
- A les primeries dels anys seixanta, un grup d'estudiants del MIT adopta
la paraula hacker per dessignar els entusiastes de la programació.
- Hacker: persona fascinada per la programació, que desitja compartir els
seus coneixements amb els altres.
- Els hackers han tingut un paper essencial en la creació dels símbols més
importants del nostre temps: la Xarxa (Internet i la Web), l'ordinador
personal i bona part del software que els fa funcionar.
|
|
17
|
- ÈTICA PROTESTANT O CAPITALISTA
- El treball és un deure, que té un valor per ell mateix. No és rellevant
en què consisteix la feina. Cal fer-la i prou.
- ÈTICA HACKER
- Treballant, fem coses que trobem interessants o gratificants per elles
mateixes, gràcies a les quals podem crear alguna cosa amb valor social.
|
|
18
|
- Disfruta amb el que fa
- Recupera el control del temps, seguint el ritme de la pròpia creativitat
i prescindint d'horaris establerts
- Utilitza intensivament les tecnologies de la informació
- Tendeix a compartir el que sap, per una raó filosòfica, el reconeixement
dels seus iguals, i per una raó pràctica: si s'amaguen les pròpies
idees, ningú no hi pot afegir res. Si s'obren a una comunitat de
persones creatives, es poden obtenir crítiques i idees noves per
millorar el conjunt
|
|
19
|
- La pàgina web de Tom Peters, amb accés parcial a les seves obres i idees
- Luis Ángel FERNÁNDEZ HERMANA: Internet creó una democracia de la demanda,
entrevista amb Alejandro Piscitelli, en.red.ando, 269, 29-5-2001.
- ¿Debemos apuntar hacia las nuevas tecnologías como medio para vehicular
el cambio?
- Pekka HIMANEN, Linus TORVALDS i Manuel CASTELLS: The Hacker Ethic and
the Spirit of the Information Age, Random House, 2001.
- Pekka HIMANEN: The Accademy and the monastery
- Florent LATRIVE: La "hacker attitude", modèle social pour
l'ère postindustrielle, entrevista amb Pekka Himanen, Libération,
25-5-2001.
|
|
20
|
- Si bé és cert que els primers a apuntar-se a Internet eren
majoritàriament gent jove, universitària i de classe mitjana-alta,
actualment l'accés és més universal del que sembla.
- El nombre de persones que accedeixen a internet al món es duplica cada
10 mesos.
- L’abaratiment i generalització de la connexió domèstica, la incorporació
de l'accés lliure a Internet a les biblioteques i l'aparició dels
cibercafès i la progressiva connexió de les escoles de tot el món, estan
facilitant que el cribatge dels internautes no es produeixi tant per la
formació acadèmica ni per la capacitat econòmica. El que compta ara, és
l'interès, les ganes de descobrir, la creativitat i l'autoaprenentatge.
- És cert que l'accés a Internet seguirà excloent els més desheretats del
planeta, però també ho és que aquells que no facin un esforç personal
per posar-se al dia en temes tecnològics, per molt poderosos, savis o
rics que siguin, arribarà un dia no gaire llunyà en què se sentiran
extraterrestres.
|
|
21
|
- Hi ha molts teòrics que aborden el futur de la Xarxa, entre els quals en
destacaríem Tim Berners-Lee (pioner), Esther Dysson (ICANN) i John
Chambers (Cisco Systems).
- Qui estigui interessat en prospectiva sobre internet i els seus efectes
socials, ha de conèixer el lloc http://www.elon.edu/predictions/default.aspx
- Internet és encara a la infantesa.
- En aquests moments, s’està estenent ràpidament l'accés des del telèfon
portàtil, la telefonia des de l'ordinador i les videoconferències.
- Continuen els intents de mercantilitzar la xarxa, fins i tot mitjançant
lleis que s'escuden en la protecció de l'internauta.
- La ONU pren, finalment, cartes en l’afer del govern d’internet.
|
|
22
|
- Ens trobem al final de la primera onada d’internet, definida per Kevin
Many, com un moment en la qual bona part dels usuaris només l'utilitzen
per veure continguts o per comprar productes. Però Internet, ja em vist
que és molt més que la web. En la segona onada hi observem:
- Una florida d'espais de software especialitzat adaptats a mútiples menes
de documents.
- els llocs web treballen més, i el seu software completa automàticament
processos.
- la informació de la web s'escampa arreu a través de mòbils i
d’ordinadors de butxaca
- els llocs web fan tot el possible per fidelitzar els visitants i per
anar a buscar-los
- a través del mòbil, podem accedir i treballar amb el nostre PC
- abunden les conexions directes, tot saltant-se els servidors
- es digitalitza tot el que es pot digitalitzar, i comença a ser habitual
accedir des del navegador a les ràdios i televisions
- es revoluciona el treball en equip, independentment de la localització
dels seus membres, mitjançant programes com Groove, Netmeeting o MS
Messenger,, que ja permeten fer simultàniament xat, dibuixar i escriure
conjuntament, parlar i navegar per Internet.
- els buscadors de fitxers P2P indexen documents dels discos durs dels
PCs, quan es considera que es poden compartir.
- es preparen aparells per transmetre olors (Digiscents Inc.), i
impressores de gustos (Trisenx Inc.)
- s'està posant en marxa Internet 2, una xarxa d'alta capacitat sota
l'impuls universitari
- es desenvolupen sistemes de realitat virtual que permeten realment
more's per l'espai i manipular objectes sense diferència aparent amb la
realitat. La Universitat d'Illinois ho està posant a punt per a
telemedecina, laboratoris virtuals i biblioteques digitals.
|
|
23
|
- És una xarxa de fibra òptica d’alta velocitat (2.4 gigabits per segon),
per desenvolupar aplicacions que no permet internet.
- Funciona des de febrer del 1999 i aviat s’ha d’obrir a usos comercials.
- Permet televisió interactiva, videoconferències en 3D d’alta definició,
vídeo a demanda, compartir equipament científic o telecirurgia
(desenvolupada per la NASA)
|
|
24
|
- El 2006, el govern dels USA cedirà a la humanitat el control que
exerceix sobre la xarxa.
- La comissió de les Nacions Unides per al govern d’internet lliurà el seu
informe el 19 de juliol sense arribar a una conclusió.
- Aquest mateix mes es decidirà a Tunísia, a la Cimera de la Societat de
la Informació, quina opció de futur cal triar:
- 1 – crear un organisme de la ONU anomenat Global Internet Council amb
membres governamentals i altres persones implicades, que prengui la
tutel·la que ara tenen els USA sobre l’ICANN.
- 2 – reforçar el poder del Comitè Assessor Governamental de l’ICANN i no
canviar res més.
- 3 - relegar l’ICANN a un paper merament tècnic.
- 4 – crear tres nous organismes: un que s’ocupi del sistema d’adreces, a
partir de l’ICANN, una comissió de debat entre governs, empreses i
públic i un altre que coordini les polítiques públiques d’internet.
|
|
25
|
- L’accés a la xarxa encara es fa bàsicament amb PCs, però la penetració
dels telèfons mòvils i els ordinadors de mà és molt ràpida.
- Aviat, tot estarà connectat a la xarxa global, des del cotxe fins a la
nevera, amb comunicació sense fils.
|
|
26
|
- Un Wiki és, en la definició original de Ward Cunningham: La base de
dades més senzilla que sigui capaç de treballar.
- Un Wiki es un programari servidor que permet als usuaris crear i editar
lliurement continguts web mitjançant qualsevol navegador comú. Els Wiki
suporten hiperenllaços i tenen una sintaxi simple per crear noves
pàgines i vincles entre elles.
- Entre els mecanismes de comunicació de grup, la particularitat dels Wiki
és que permeten l’organització de contribucions que poden ser editades i
modificades.
- L’”edició oberta” permet a qualsevol usuari crear o modificar les
pàgines web. Això democratitza la xarxa i promou l’exposició de
continguts per part d’usuaris no-tècnics.
- El primer lloc wiki va ser creat pel Portland Pattern Repository el
1995. Ara té desenes de milers de pàgines.
|
|
27
|
|
|
28
|
|
|
29
|
|
|
30
|
|
|
31
|
|
|
32
|
|
|
33
|
|
|
34
|
|
|
35
|
- Amb un canvi de mentalitat del públic: és possible l’atenció a la
diversitat i la gent exigirà personalització.
- Amb noves maneres, molt més eficaces, de conservar, investigar,
documentar i difondre el patrimoni.
- Ara mateix és possible:
- controlar i corregir les condicions climàtiques d'un magatzem
llunyà, en temps real
- manipular i comparar quantitats increïbles de fitxes d'objectes
- modelitzar objectes en tres dimensions per estudiar-los detalladament
sense tocar-los
- vincular informació gràfica, textual i cartogràfica (SIG)
- obrir els fons i les exposicions a visitants i investigadors de tot el
món
- comunicar-se amb el públic i utilitzar la seva opinió per millorar els
serveis
- crear diferents itineraris i retolacions en una exposició mitjançant
els ordinadors de mà
- passejar per una ciutat romana en realitat virtual
- obtenir recursos amb el comerç electrònic
- .....
|
|
36
|
- Les noves possibilitats tècniques i les mecàniques socials que se'n
derivaran implicaran canvis molt profunds en l'organització dels museus
i en la mentalitat dels museòlegs:
- ja no estarem sols. Fins i tot el museòleg més aïllat podrà treballar
en equip amb col·legues d'allà on calgui.
- tindrem un nou públic, dispers per tot el món i molt divers en quant a
interessos, referents culturals, idioma, coneixements previs i forma de
pensar
- haurem d'adaptar els nostres serveis a aquesta diversitat que, a una
altra escala, existeix i s'incrementa en el nostre entorn geogràfic.
Internet pot ser el banc de proves d'adaptació a aquesta diversitat.
- Jonathan Bowen manté una pàgina sobre les tendències dels museus en
relació a la xarxa: http://archive.comlab.ox.ac.uk/other/museums/talk/.
- La personalització serà la clau del futur (http://www.archimuse.com/mw2004/papers/bowen/bowen.html)
- Gràcies a les noves tecnologies, els museus podran adaptar tots els seus
serveis a les necessitats i curiositats de cada grup i de cada individu.
I aquesta serà potser l'aportació fonamental de la revolució tecnològica
per als museus.
|
|
37
|
- D'altra banda, Internet contribuirà a conscienciar els responsables
polítics dels museus sobre la importància d'aquesta mena d'institucions
com a carta de presentació de les col·lectivitats, com a elements que
les singularitzen i que han de donar una imatge a la màxima alçada
possible.
- Això vol dir que la societat i els seus representants exigiran als
museòlegs un ús òptim de les possibilitats de la xarxa i la teconologia,
que és impossible de fer sense un treball bàsic de museologia clàssica i
convencional.
- Deia Tomislav Sola que els museòlegs són en realitat especialistes en
comunicació de coneixements a través dels objectes i de les sensacions.
- Si això és cert, caldrà que tots plegats ens reciclem per poder
aprofitar les fascinants possibilitats que ens brinda la societat de la
informació. Perquè és més fàcil aprendre una mica d'informàtica i
utilitzar-la, que no pas ensenyar museologia a un informàtic.
- És per això que cal fomentar entre els museòlegs una actitud hacker,
basada en la creativitat i el suport mutu, que ens cohesioni com a
professió i ens permeti detectar què poden fer els nostres museus per la
societat de la informació.
|
|
38
|
|
Notas
