La disciplina que estudia les perspectives i les tendències del futur, i que, normalment, s'equivoca en gairebé totes les seves prediccions.
La tecnologia ens està fent la vida més còmoda, però també està afectant el treball, la família i l'economia de maneres impredictibles. Introdueix noves formes de tensió i de distracció, i nous problemes de cohesió en les comunitats físiques.
Cal ser crítics sobre aquests efectes socials. Entre la tecnoutopia i el tecnoludisme, hi ha lloc pel tecnorealisme.
Alguns analistes, com Tom Peters, afirmen que en 15 anys desapareixeran o es reinventaran el 90% dels treballs d'oficina. Afirma que es tendirà a que cada treballador entengui la seva tasca com una petita empresa dins de l'organització, i hi gaudeixi d'autonomia per introduir-hi innovacions.
El fet és que les empreses estan ja reflectint els efectes d'Internet a nivell d'organització, recursos humans i capital intel·lectual.
S'assumeixen la necessitat de fer arribar a tots els treballadors tota la informació sobre l'empresa, i es tendeix a fomentar la comunicació multidireccional. El resultat d'això sembla que serà l'eliminació dels esglaons intermitjos de les piràmides de comandament, ja que es considera que ha desparegut la raó de ser d'aquests "infomediaris".
Segons Alejandro Piscitelli, Amb Internet, el poder del consumidor augmenta espectacularment. La democràcia de la demanda substitueix la dictadura de la oferta. La bombolla especulativa de la .com es va inflar i va esclatar perquè tant les accions com les empreses es van posar mans de gent que no sabia què es feia. Els llocs web no són ni poden ser un negoci, sinó la marca, la cara i la vinculació amb el client.
PEKKA HIMANEN
| Ètica protestant o capitalista | Ètica hacker |
| El treball és un deure, que té un valor per ell mateix. No és rellevant en què consisteix la feina. Cal fer-la i prou. | Treballant, fem coses que trobem interessants o gratificants per elles mateixes, gràcies a les quals podem crear alguna cosa amb valor social. |
L'ètica hacker és aplicable a gairebé tots els camps de l'activitat humana. Ja existia en els móns de la ciència i de l'art, però ara se situa al centre de la societat, i no als marges, ja que governa i genera la societat de la informació.
Si bé és cert que els primers a apuntar-se a Internet eren majoritàriament gent jove, universitària i de classe mitjana-alta, actualment l'accés és més universal del que sembla. La incorporació de l'accés lliure a Internet a les biblioteques i l'aparició dels cibercafès i la progressiva connexió de les escoles de tot el ón, estan facilitant que el cribatge dels internautes no es produeixi tant per la formació acadèmica ni per la capacitat econòmica. El que compta ara, és l'interès, les ganes de descobrir, la creativitat i l'autoaprenentatge.
És cert que l'accés a Internet seguirà excloent els més desheretats del planeta, però també ho és que aquells que no facin un esforç personal per posar-se al dia en temes tecnològics, per molt poderosos, savis o rics que siguin, arribarà un dia no gaire llunyà en què se sentiran extraterrestres.
La pàgina web de Tom Peters, amb accés parcial a les seves obres i idees
¿Debemos apuntar hacia las nuevas tecnologías como medio para vehicular el cambio?
Pekka HIMANEN: The Accademy and the monastery
