PERE IZQUIERDO, "L'ancoratge antic de les Sorres: aportacions a la història econòmica de la costa del Llobregat", Fonaments, 8 (1992), pàg. 53-78; DAVID MATAMOROS, "Els ancoratges antics de Vilassar de Mar-Cabrera de Mar i Mataró (Maresme)", Laietania, 6 (1991), pàg. 85-98.
P. IZQUIERDO, "Los condicionantes de la navegación en la antigüedad: una aproximación al caso de la Provincia Hispania Citerior Mediterranea", dins I Simposio de Historia de las Técnicas. La construcción naval y la navegación, Santander (Astillero de Guarnizo, 1995).
Rúbriques de Bruniquer. Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona, vol. V, pàg. 65 i ss.
M. A. MARQUÈS, Les formacions quaternàries del delta del Llobregat, Barcelona, 1985.
P. IZQUIERDO, "Les Sorres, un punt d'ancoratge ibero-púnic i romà al delta occidental del Llobregat (observació presliminar)", La Sentiu, Gavà, 8 (1985), pàg. 11-22 i 10 (1986), pàg. 11-24.
S. RIERA i J. M. PALET, "Evolució del sector de Montjuïc-el Port entre l'època romana i altmedieval (III -X): una contribució a l'estudi diacrònic del paisatge" dins III Congrés d'història de Barcelona, Barcelona, 1993, pàg. 49-70; vegeu també les tesis doctorals d'ambdós autors, inèdites, presentades a la Universitat de Barcelona.
G.
EVANS, "Recent coastal sedimentation: a review», dins D. J. BLACKMAN (ed.). Marine Archaeology, London, 1973, pàg. 92.Dades extretes de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, del Servei d'Arqueologia de la Generalitat.
J. GUITART, P. PADRÓS i A. FONOLLÀ, "Aproximació a l'esquema urbanístic fundacional de la ciutat romana de Baetulo (Badalona)., dins La ciutat en el món romà. Actes del XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica, Tarragona, 1993-1994, pàg. 188-191; J. A. CERDÀ et al., Iluro, opidum civium romanorum: estado de la cuestión,, dins La ciutat en el món romà. Actes .... pàg. 97-100.
Aviè, Ora Maritima, versos 519-522.
Agraïm la informació oral que ens ha facilitat Oriol Granados, cap del Servei d'Arqueologia de la Ciutat, sobre aquestes troballes recents.
G. DENIZOT
, "Le rivage de Provence au temps des Ligures", Rivista di Studi Liguri (Bordighera),XXIII (1957), pàg. 5-51.
CENTRE D'ARQUEOLOGIA DE LA CIUTAT, Intervencions arqueològiques a la muntanya de Montjuïc 1984-1990, Ajuntament de Barcelona, 1994 (inèdit).
J
. CODINA, El delta del Llobregat i Barcelona. Gèneres i formes de vida dels segles XVI al XX, Barcelona, 1971, pàg. 205.A. ARRIBAS et Al., El barco de El Sec (Costa de Calvià, Mallorca), Mallorca, 1987.
La sitja més gran de Montjuïc tenia una capacitat conservada de 85 m3. Quatrese situaven entre els 50 i els 65 m3; cinc entre els 20 i els 50 m3 ,quatre entre els 5 i els 20 m3 , i set més, al voltant de 2-3 m3.
O. OLESTI, "La romanització del Maresme: un nou model d'interpretació", L'Avenç, 172 (1993), pàg. 8-15.
P. IZQUIERDO et al., Les Sorres X. Un vaixell medieval al Canal Olímpic de Rem, Barcelona, 1992.
J. M. SOLIAS, El poblament del curs inferior del llobregat en època ibèrica i romana, Universitat de Barcelona, 1982 (inèdit).
D. GIMÉNEZ i G. RIERA, Estudi sedimentològic del molí de Santa Coloma de Cervelló, Barcelona, 1994, (inèdit) Arxiu del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memòria núm. 1146. Informació oral de Magí Miret i Maria Lledó Barreda.
P. PADRÓS, Baetulo. Arqueologia urbana, 1975-1985, Badalona, 1985, pàg. 56-59, n. 14.
E. RIPOLL, "Contribución a una carta arqueológica submarina de Cataluña", dins Atti del II Congresso Internazionale di Archeologia Sottomarina (Albenga, 1958), Bordighera, 1961, pàg. 246-250.