Pere IZQUIERDO i TUGAS

11-6-1997

El jaciment arqueològic de Can Pau Ferrer es troba en una àrea no edificada del nucli urbà de Cabrera de Mar, a trenta metres al nord, en línia recta, de la Plaça del Poble. Les seves coordenades geogràfiques són 2º 23’ 40" E i 41º 31’ 37" N, respecte al meridià de Greenwich i x=449.450 y=4.597.700 z=100/108 UTM.

Els terrenys prospectats estan dividits en tres grans terrasses esglaonades amb el pendent cap al sud i unides per rampes. La terrassa inferior té una alçada sobre el nivell del mar que oscil·la entre els 100,20 m a l’extrem est i els 102,13 m al seu extrem oest. És aproximadament rectangular, amb una amplada, de nord a sud, d’entre quinze i dotze metres i una longitud d’uns cinquanta-vuit metres. La terrassa mitjana, on s’han produït les troballes més interessants, té una alçada s.n.m. de 101,33 a 102,97 m. Té forma trapezoidal, amb una amplada màxima d’uns trenta-cinc metres i una longitud màxima d’uns cinquanta metres. La terrassa superior va de les cotes 104,98 a 108,14, amb forma irregular vagament trapezoidal, amb quaranta-vuit metres de longitud i vint d’amplada màxima.

Part de les terrasses superior i mitjana havien estat ocupades per una casa de pagès i les seves instal·lacions annexes, de les quals han estat trobades restes en diverses de les rases i cates efectuades durant la intervenció.

El solar limita pel costat est amb la riera de Sant Feliu, actualment urbanitzada i transformada en carrer. Aquesta situació ha implicat l’aportació d’argiles, llims i sorres granades en funció de l’evolució del torrent, que baixa directament dels vessants del castell de Burriac. Sota aquests estrats de sediments es troba la roca natural, que és de granit molt meteoritzat amb vetes de quars, popularment denominat sauló. El sauló aflora al costat nord del solar, amb una cresta que sobressurt per sobre del nivell de la terrassa assolint els 108,96 m s.n.m., i també ha estat localitzat a l’extrem oest de la rasa 1, a la terrassa mitjana. A 190 cm de la paret d’aquesta terrassa, el localitzàvem a tan sols 35 cm de profunditat. Posteriorment passava a una fondària d’entre 90 i 110 cm, fins a uns 680 cm de la paret, baixant més endavant de manera pronunciada fins a assolir els 360 cm a 14 m de la paret.

Atesa la seva cronologia d’època íbero-romana, el jaciment se situa en un context d’especial importància, en quant es troba arran del camí d’accés a la costa des de la ciutat ibèrica més important que es coneix a la costa central catalana, la Ilturo dels laietans, que es troba al vessant sud del turó de Burriac. A poca distància de Can Pau Ferrer es troben dos jaciments molt importants: el santuari de Can Modolell, al nord, i la necròpoli ibèrica de Can Rodon, al sud.

El solar prospectat està afectat per un projecte de construcció de vivendes d’iniciativa municipal, promogut per l’empresa GICSA, que és propietat de l’ajuntament. Fa uns tres anys, en construir un grup de cases al nord del solar, entre el carrer de Sant Joan i la riera de Sant Feliu, es van localitzar grans quantitats de materials arqueològics que van ser ocultats i soterrats, sense que la notícia transcendís. Hem tingut ocasió de conèixer testimonis presencials de les troballes, que ens han confirmat la similitud d’aquestes troballes amb les localitzades durant la intervenció arqueològica de delimitació. Creiem que es tracta d’un clar exemple de delicte d’espoli i que encara no ha prescrit, per la qual cosa potser seria convenient que s’obrís un expedient sobre el tema i que s’estudiessin les sancions que eventualment puguin correspondre.

En conèixer el nou projecte d’urbanització, l’arqueòleg David Farell, que treballa a Cabrera de Mar, assessorà l’ajuntament sobre aquest tema. L’ajuntament, d’acord amb el Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, encarregà a l’empresa Arqueociència S.C.P. la realització d’una intervenció de delimitació de les restes que hi pogués haver al solar, delimitació que ha estat dirigida pel sota-signant i que ha donat lloc a aquesta memòria.

El projecte d’urbanització preveu rebaixar les terrasses baixa i mitjana fins a la cota de la riera de Sant Feliu a l’angle sud-est del solar (98,72 m.s.n.m.), per tal de construir un aparcament amb entrada a peu pla. Això implica excavar entre un metre i mig i dos metres a la terrassa inferior i entre dos metres i mig i tres metres a la superior.

Els objectius de la intervenció eren els següents:

1. Delimitar l’extensió de les restes arqueològiques presents al solar.
2. Valorar-ne la potència estratigràfica per tal de poder planificar i presupostar l’excavació arqueològica prèvia a l’inici de les obres.
1. Determinar el caràcter i la cronologia del jaciment.

Per tal de detectar la presència de restes arqueològiques al subsòl del solar, i atesa l’alta probabilitat de trobar-hi una potència estratigràfica important, es va optar per la realització de sondejos en rasa, amb mitjans mecànics, utilitzant una excavadora mixta amb cullera de 80 cm. En els llocs on es trobés una presència particularment abundant de material arqueològic o bé estructures soterrades i anomalies estratigràfiques, era previst respectar-los i excavar manualment la superfície dels estrats. Per a aquesta tasca es comptava amb l’ajut de tres objectors de consciència destinats a l’ajuntament de Cabrera de Mar per fer la Prestació Social Substitutòria.

Les rases es van disposar d’acord amb la topografia del jaciment, seccionant longitudinalment (est-oest) la terrassa mitjana i la baixa. Per acabar de delimitar les àrees que donaven resultats positius se’n van fer d’altres de transversals (nord-sud) a la terrassa mitjana, on també se’n va obrir una en direcció nord-sud al peu de la rampa d’accés a la terrassa alta. Aquesta rampa va haver de ser enretirada per acabar de comprovar l’extensió de les restes arqueològiques. A la terrassa alta, utilitzada com aparcament i amb afloraments de sauló, es van obrir tres petites cates amb resultat negatiu.

En total es van obrir deu rases, dues cates per excavar-hi manualment i tres cates petites de resultat negatiu.

Els treballs fets amb la màquina es van controlar acuradament, recollint tot el material arqueològic remenat i identificant-lo de manera que es pogués saber de quina rasa provenia. Aquests números d’identificació han estat tractats com a unitats estratigràfiques, tot i que pròpiament no ho són. En dues zones aparentment riques en material es van obrir sengles cates per tal d’excavar-hi manualment, aplicant-hi el mètode estratigràfic Harris-Carandini.

Un cop delimitat el nucli central del jaciment, s’eliminaren mecànicament els estrats superficials fins arribar a l’estrat més fèrtil a nivell arqueològic, deixant oberta una cata trapezoidal de 12,75 m de longitud per una amplada de 4 a 8 m, per tal que s’hi pugués començar immediatament l’excavació. A fi de facilitar els treballs, es van acondicionar les rases 8 i 9, transformant-les en rampes per permetre el pas dels carretons.

Finalment, dilluns 9 de juny es va excavar manualment tota la terra que havia estat remenada per les pues de la cullera de la màquina, rebaixant aquells nivells que havien estat alterats i deixant visible la superfície de l’estrat UE 2003. Els materials trobats en aquesta neteja de terres es van considerar com a remenats en l’ampliació de la cata 5.

Les rases i cates obertes al llarg d’aquesta intervenció han estat les següents:

D’uns quinze metres de llargada, partia d’una distància de 180 cm de la paret occidental de la terrassa central, fins arribar a l’estructura UE 1004. Els primers 10,60 m de la rasa van resultar completament estèrils, arribant fins al sauló, que es trobava a 35 cm de fondària a l’extrem oest i a 240 cm quan es va començar a trobar material, contingut a la base de la UE 1006 i a l’estrat més profund assolit, la UE 1007. Les unitats estratigràfiques identificades en aquesta rasa van ser les següents:

UE 0000 Roca natural

Sauló de tons grisos clars, beixos i vermellosos, segons les vetes. Ocasionalment presentava vetes fines de quars. Va deixar d’aparèixer a 12 m de l’inici de la rasa, quan es trobava a 360 cm de profunditat.

UE 1000 Material remenat

Material trobat en obrir la rasa 1. Entre d’altres, ja que el material està pendent d’estudi, hi havia ceràmica campaniana A, grisa emporitana, àmfora ibèrica, àmfora itàlica, ceràmica comuna ibèrica, kalathoi, ceràmica vidrada i ceràmica decorada amb blau de cobalt.

UE 1001 Estrat

Farciment de color gris-beix fosc, amb tons groguencs, compost de graves fines, sorra granada, llim, runa moderna i plàstics. Tenia entre 35 i 90 cm de potència.

UE 1002 Estrat

Capa lenticular de sorres granades de color gris clar, amb presència de nòduls calcaris. Omplia una depresió de la superfície de la UE 1006 i tenia una potència de 20-25 cm.

UE 1003 Arrasament

Arrasament del mur 1004.

UE 1004 Mur

Mur de tàpia i blocs irregulars de granit, molt arrasat fins a nivell de fonament. Presència de ceràmica vidrada.

UE 1005 Rasa de fonamentació

Rasa oberta a la UE 1006 per fonamentar el mur 1004.

UE 1006 Estrat

Estrat d’argiles, compacte, de color marró-gris, amb la part superior tenyida de gris fosc per infiltració de matèria orgànica. Presència de ceràmica ibèrica a la base. Potència fins a 190 cm.

UE 1007 Estrat

Estrat de sorra vermella amb material arqueològic. Es trobava a partir dels tres metres de fondària i en el seu extrem oest descansava directament sobre la roca. Es va intentar excavar-ne una petita part obrint la cata 4.

Perpendicular a les rases 1 i 3, amb orientació aproximadament N-S i uns dotze metres de longitud, acabà essent ampliada per obrir la cata 5. Els materials trobats en l’obertura d’aquesta cata han conservat les seves referències estratigràfiques. A l’extrem nord de la rasa es va trobar una altra mina d’aigua. Presentava la següent seqüència estratigràfica:

UE 2000 Material remenat

Material trobat en obrir la rasa 2. Contenia, entre d’altres, fauna malacològica, àmfora ibèrica, nombrosos fragments d’àmfora Dressel 1B de producció laietana i àmfora púnica Mañá C.

UE 2001 Estrat

Farciment de runa equivalent a la UE 1001, amb uns 60 cm de potència.

UE 2002 Estrat

Estrat d’argiles compactes i dures, de color marró fosc, amb la part superior tenyida de gris per infiltració de matèria orgànica. Presència de material fragmentat. Equivalent a la UE 1006.

UE 2003 Estrat

Estrat de llim de color taronjat, vermellós quan és humit, amb material arqueològic abundant i in situ (fragments grans).

UE 2004 Estrat

Estrat lenticular de sorra granada, entre les UE 2002 i 2003, amb presència escadussera de material, situat a l’extrem sud de la rasa.

UE 2005 Paviment

Paviment rectangular de calç, molt prim (2-8 mm), amb alguns fragments d’àmfora integrats. Sembla correspondre al fons d’una cubeta o dipòsit molt arrasat, situat entre les UE 2002 i 2003. Va ser seccionat per les rases 2 i 10.

Perllongació de la rasa 1 en direcció est, després de la UE 1004 fins a trobar la rasa 2, amb uns deu metres de longitud. En el primer tram seccionà una conducció d’aigua feta amb tubs de terrissa vidrada i morter i una mina relativament profunda, que es localitzà també a la rasa 7. Entre la UE 1004 i la mina la presència de material arqueològic era relativament important. A partir de la mina, el material era molt més abundant. La seqüència estratigràfica era similar a la de la rasa 2 i tan sols es va individualitzar el material remenat:

UE 3000 Material remenat

Material porocedent de l’obertura de la rasa.

Ampliació de la rasa 1 per tal d’obrir-hi una cata d’excavació manual de 130 x 100 cm. Es conservà la numeració estratigràfica de la rasa. A partir de tres metres de fondària hi apareixien fragments grans de material arqueològic, si bé no gaire abundants, dins la UE 1007. Es va inundar a causa de la pluja i no es va poder acabar d’excavar.

Ampliació vers l’oest de la rasa 2, obrint una cata de 480 x 270 cm a l’angle nord-occidental de les rases 2 i 3. És on va aparèixer la màxima concentració de material arqueològic. Es conservà la mateixa numeració estratigràfica de la rasa 2, si bé algun material de la UE 2003 va ser identificat al principi com a UE 5001. A aquesta UE 2003 s’hi van trobar abundants fragments grossos d’àmfora Dressel 1B d’imitació local, alguns dels quals amb defectes de cocció. També hi havia àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica, ceràmiques de vernís negre i àmfores importades.

Rasa perpendicular a la rasa 2, a la capçalera de la cata 5, d’uns cinc metres de longitud. Els dos metres més propers a la rasa 2 presentaven material arqueològic abundant, mentre que la resta era pràcticament estèril. La seqüència estratigràfica era la següent:

UE 6000 Material remenat

Material remenat en obrir la rasa.

UE 6001 Estrat

Farciment de runa equivalent a les UE 1001 i 2001, amb una potència d’uns 60 cm.

UE 6002 Estrat

Estrat d’argiles compactes de color marró fosc, tenyit de gris a la part superior, amb material escàs i barrejat. Cobria les UE 6003 i 6004. A la part més propera a la rasa 2 tenia una potència de 40 cm, però la seva base anava baixant fins a assolir 90 cm de gruix a l’altre extrem (150 cm sota terra).

UE 6003 Estrat

Capa d’argiles, sorres i llims, taronjada, amb material arqueològic abundant, equivalent a la UE 2003. Tan sols va aparèixer als dos metres més occidentals de la rasa, amb un gruix que disminuia paulatinament des de cinquanta centímetres. La base de l’estrat era més o menys horitzontal, a una fondària de 150 cm.

UE 6004 Estrat

Estrat de sorra granada i flonja, molt potent i pràcticament estèril. Apareixia a 150 cm de profunditat i continuava més enllà de tres metres.

Rasa longitudinal (E-W), pràcticada a la terrassa baixa, de punta a punta, amb un recorregut total d’uns quaranta metres, paral·lela al mur de contenció a una distància d’entre 3,60 i 4,30 m. En totes dues puntes va resultar estèril i tan sols en la part central hi va aparèixer algun fragment escadusser de ceràmica ibèrica, barrejat en l’estrat de sorra més profund, a partir de dos metres de profunditat. És el material que ha estat identificat com a UE 7000. La rasa localitzà també dues conduccions d’aigua amb tub de terrissa, una de les quals anava per sobre de la mina trobada a la rasa 3.

Rasa d’uns dos metres i mig de llarg, perpendicular a la rasa 3 per la banda sud, entre la UE 1004 i la mina d’aigua. S’hi trobà una estratigrafia anàloga a la rasa 3, amb un estrat inferior de sorres molt potent, on es trobava una certa presència de material arqueològic. Aquest material ha estat identificat com a UE 8000.

Rasa en forma de "L", perpendicular a la rasa tres cap al sud, a l’alçada de la cata 5. Feia uns vuit metres, els cinc primers cap al sud i els tres restants cap a l’oest. S’hi observà la següent seqüència estratigràfica:

UE 9000 Material remenat

Material remenat en excavar la rasa.

UE 9001 Estrat

Nivell amb runa equivalent a la UE 1001, amb una potència de 60 cm.

UE 9002 Estrat

Estrat de sorra, graveta i argila, amb carbons, bastant dur, equivalent a la UE 2002, amb una potència d’uns 70 cm i poc material.

UE 9003 Estrat

Estrat de sorres i llims amb carbons, amb una potència que va disminuint fins als quinze centímetres en direcció sud, i molt poc material arqueològic. Equivalent a 2003.

UE 9004 Estrat

Estrat de sorra granada de color groguenc, amb presència d’algun fragment de ceràmica antiga. La seva superfície era a uns 145 cm de fondària, i la base a 238 cm.

UE 9005 Estrat

Estrat de sorra rogenca, lleugerament inclinat cap al sud, d’uns 28 cm de potència. A l’extrem sud de la rasa i a 266 cm sota el nivell del sòl s’hi trobà un terç de plat de ceràmica comuna ibèrica, imitació de la forma Lamboglia 5 de la ceràmica campaniana B.

UE 9006

Estrat de sorra grogosa, molt solta i aparentment estèril.

Rasa d’uns tres metres de longitud, perpendicular a la rasa 2 per la banda est. Resultà completament estèril a nivell de material arqueològic, si bé seccionà el paviment 2005. De seguida hi aparegueren sorres similars a la UE 6004.

Rasa d’uns set metres de llarg, en direcció aproximada nord-sud, practicada a la part nord de la terrassa del mig, just al peu de la rampa. Resultà completament estèril, amb l’aparició immediata, sota la habitual capa amb runa, d’estrats de sorres granades que assolien més de tres metres de profunditat.

Rasa d’uns set metres de llarg, perllongació cap al sud de la rasa 2. Resultà pràcticament estèril i revelà una estratigrafia idèntica a la de la rasa 9.

Cates practicades a la terrassa superior. Mostraven restes de la casa de pagès que fins fa poc hi havia hagut en aquest sector. A la cata 13, sota una capa de terra amb runa hi apareixia un paviment de maó que cobria una conducció d’aigua feta amb teules i morter. Prèviament a aquesta construcció es devia retallar el terreny, ja que a sota hi apareixien nivells d’argiles carbonatades amb estratigrafia obliqua cap al sud, que reposaven directament sobre el sauló. A les cates 14 i 15 l’aparició del sauló era molt més immediata.

Per tal de permetre l’excavació del sector central del jaciment, vam rebaixar mecànicament una gran cata trapezoidal que ja ha estat descrita. Aquesta cata amplia la cata 5 fins a la línia del safareig pel costat nord, els sectors situats entre les rases 10, 6 i 2 per la banda est, al llarg de la rasa 3 pel sud i fins a la UE 1004 pel costat oest. Els materials trobats en aquesta ampliació mecànica i en la posterior neteja manual de la capa remenada per la màquina han estat identificats com a UE 9500.

Com a resultat dels treballs de delimitació, creiem que podem arribar a les següents conclusions:

1. Respecte a la delimitació del jaciment:

1. La terrassa alta no presenta cap indici de restes arqueològiques. Si n’hi havia van ser destruïdes amb l’edificació de la casa de pagès i el seu posterior arrasament.
2. A la terrassa mitjana, el material arqueològic sembla que es concentra a la part central, al llarg d’uns setze metres, amb una concentració molt particularment al sud-est del safareig gran de la casa de pagès.
3. Dins d’aquesta terrassa es delimiten dues zones: a la zona oriental, al voltant de la cata 5, hi ha molt de material concentrat i integrat en un estrat de llims i carbonets, mentre que al sud i a l’est d’aquesta zona el material és més dispers i es troba a cotes inferiors i en contextos de sorra granada.
4. Aquests materials més dispersos haurien de ser recollits, en el moment de l’excavació per realitzar l’obra, ja que quedaran aproximadament al nivell del sòl de l’aparcament. Això implica la necessitat d’un seguiment arqueològic.
5. A la terrassa inferior, tan sols es troba material a la part central, en contextos de sorra i a cotes molt inferiors, que probablement no siguin afectades pels rebaixos.

2. Respecte a la potència estratigràfica:

1. A la unió de les rases 2, 3 i 12 s’observa la presència de material arqueològic abundant a profunditats que impliquen una potència de 150 cm d’un estrat arqueològic, que és argilós i amb carbonets.
2. En d’altres punts de l’àrea fèrtil, la potència estratigràfica amb presència de materials antics sembla ser similar, sigui quin sigui el context geològic.

3. Respecte al caràcter del jaciment:

1. El caràcter i la disposició dels materials arqueològics trobats a les rases i les cates sembla indicar que ens trobem davant d’un abocador.
2. Aquest abocador conté, per una banda, restes vinculades a usos domèstics, com ara fauna, fauna malacològica, ceràmica de taula o àmfores importades, que impliquen la presència d’un hàbitat proper o, si més no, d’un lloc on s’hi menjava; per l’altra, la sobrerrepresentació de determinats tipus ceràmics, com les àmfores Dressel 1B d’imitació local i, fins i tot, les àmfores ibèriques, amb diversos fragments de cocció defectuosa, fan pensar en la presència immediata d’un forn de terrissa proper, que hagués utilitzat també l’abocador.
3. Si es tracta de l’abocador d’un forn d’àmfores Dressel 1B d’imitació local, el jaciment és molt important des del punt de vista arqueològic, ja que aquest és encara un tipus amfòric mal conegut i molt important per al coneixement del desenvolupament de la producció vínica a Catalunya.
4. No es pot descartar la possibilitat de què en el mateix forn hipotètic es produïssin també ceràmiques comunes ibèriques i fins i tot les famoses imitacions de campaniana B en ceràmica comuna ibèrica.

4. Respecte a la cronologia del jaciment:

1. Els diferents tipus ceràmics presents al jaciment impliquen un context cronològic d’època ibero-romana, amb abundantíssima presència de materials de tradició indígena.
2. Dins d’aquest marc cronològic, i a falta de l’estudi detallat del material, que serà inclòs a la memòria de l’excavació, sembla que les ceràmiques més antigues poden correspondre a mitjans de segle II aC, si no a la primera meitat d’aquest segle.
3. Pel que fa a la datació més recent, es constata la presència de materials atribuïbles a la primera meitat del segle I aC. L’absència total d’àmfores Laietana 1 i Pascual 1 i de ceràmiques aretines, sembla indicar que el moment més tardà representat estaria a l’entorn del 50-40 aC.
4. Provisionalment, i a l’espera de les conclusions de l’excavació i de l’estudi del material, cal datar el jaciment de Can Pau Ferrer entre el 150 i el 50 aC, aproximadament.

Cabrera de Mar, 11 de juny de 1997,