Marc
legislatiu de l’acció municipal envers el patrimoni
arqueològic
TORNAR
A LA PÀGINA PRINCIPAL DE PERE IZQUIERDO
1.-Què s'entén com a
patrimoni arqueològic, segons la legislació?
D'acord amb la legislació catalana, el patrimoni arqueològic
és un dels conjunts que componen el patrimoni històric del
país, independentment del fet que hagi estat objecte o no
d'alguna de les figures de protecció o d'inventari previstes.
Així, l'article 1 de la Llei del Patrimoni Cultural Català
afirma:
2 El patrimoni cultural català
és integrat per tots els béns mobles o immobles
relacionats amb la història i la cultura de
Catalunya que per llur valor històric,
artístic, arquitectònic, arqueològic,
paleontològic, etnològic, documental,
bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una
protecció i una defensa especials, de manera que
puguin ser gaudits pels ciutadans i puguin ésser
transmesos en les millors condicions a les
generacions futures.
I l'article 18 de la mateixa Llei, reitera:
1 Ultra els béns culturals
d'interès nacional i els béns catalogats, fan
part també del patrimoni cultural català els
béns mobles i immobles que, tot i no haver estat
objecte de declaració ni de catalogació,
reuneixin els valors descrits en l'article 1.
La cosa es complica en definir l’especificitat del
patrimoni arqueològic, atès que aquesta definició recolza
sobre la metodologia que cal aplicar per a l'estudi del bé
patrimonial. Així, la Ley 16/85, del Patrimoni Històric
Espanyol, considera que:
5. Zona arqueológica es el lugar
o paraje natural donde existen bienes muebles o
inmuebles susceptibles de ser estudiados con
metodología arqueológica, hayan sido o no
extraídos y tanto si se encuentran en la
superficie, en el subsuelo o bajo las aguas
territoriales españolas.
I l'article 46 de la Llei del Patrimoni Històric Català, en
la mateixa línia, indica:
1 Els béns mobles i immobles de
caràcter històric per a l'estudi dels quals cal
utilitzar metodologia arqueològica integren el
patrimoni arqueològic català. També l'integren
els elements geològics i paleontològics
relacionats amb l'ésser humà i amb els seus
orígens i antecedents.2
La protecció dels béns a què es refereix
l'apartat 1 s'estableix mitjançant llur
declaració com a béns culturals d'interès
nacional o mitjançant llur catalogació i, en
tot cas, amb l'aplicació de les regles
específiques d'aquest capítol.
L'article 7, que classifica els béns declarats d'interès
nacional, afegeix:
2 Els béns immobles es
classifiquen en:a)
Monument històric: ...
b) Conjunt històric: ...
c) Jardí històric: ...
d) Lloc històric: ...
e) Zona d'interès etnològic:
...
f) Zona
arqueològica: lloc on hi ha
restes de la intervenció humana
que solament és susceptible
d'ésser estudiat en profunditat
amb la metodologia arqueològica,
tant si es troba en la
superfície com si es troba en el
subsòl o sota les aigües. En el
cas que els béns culturals
immobles definits per les lletres
a), b), c), d) i e) tinguin en el
subsòl restes que solament
siguin susceptibles d'ésser
estudiades arqueològicament,
tindran també la condició de
zona arqueològica.
Aquesta definició, basada en consideracions metodològiques
d'una ciència encara jove, pot portar sens dubte a confusions
importants. L'Arqueologia es defineix a sí mateixa com la
ciència que s'ocupa del passat de la humanitat a través de la
interpretació de les restes materials. Per a determinades
èpoques en les quals no existia l'escriptura o no se n'han
conservat documents, és clar que l'única aproximació possible
al seu coneixement ha de ser fonamentada en la recerca
arqueològica, però per a èpoques més recents els límits no
són tan clars. Així, en els darrers anys s'han generalitzat els
estudis de les anomenades arqueologia industrial i arqueologia
contemporània, que demostren que determinats aspectes del nostre
passat més recent no han quedat enregistrats en documentació
escrita, per la qual cosa tan sols la interpretació de les
restes materials amb mètodes arqueològics pot permetre'n un
coneixement adequat i una aproximació directa.
Des d'aquest punt de vista, cal plantejar-se fins a quin punt
són també patrimoni arqueològic les restes de les indústries
i dels habitatges del segle XIX, per posar un exemple. Si hi
apliquem el criteri metodològic recollit per la legislació, no
hi ha cap mena de dubte.
2.-En quins aspectes els
ajuntaments tenen o poden tenir competències i deures envers el
Patrimoni Arqueològic?
a) Com a propietaris de jaciments
arqueològics.
b) Com a promotor d'obres.
c) Com a responsable de la gestió
urbanística.
d) Com a administració local
específicament.
3.-Quins
són els deures dels ajuntaments com a propietaris de jaciments
arqueològics?
a) Deures de conservació, preservació i manteniment: tots
els propietaris de béns integrants del patrimoni històric
(inclosos, evidentment, els jaciments arqueològics) han de
conservar-los i evitar-ne la destrucció, d'acord amb l'article
21 de la Llei del Patrimoni Històric Català:
1 Tots els béns integrants del
patrimoni cultural català han d'ésser
conservats per llurs propietaris, titulars
d'altres drets reals i posseïdors. ....2 Les persones referides en l'apartat 1
han de facilitar informació sobre l'estat dels
béns i sobre llur utilització, si els ho demana
l'Administració.
I l'article 25, insisteix:
1 Els propietaris, titulars
d'altres drets reals i posseïdors de béns
culturals d'interès nacional o béns catalogats
els han de preservar i mantenir per assegurar la
integritat de llur valor cultural. L'ús a què
es destinin aquests béns ha de garantir-ne
sempre la conservació.2
Els béns culturals d'interès nacional i els
béns catalogats no poden ésser destruïts.
Tots els ajuntaments que siguin propietaris de jaciments
arqueològics que hagin estat declarats o incoats bé cultural
d'interès nacional, han de presentar al departament de cultura
programes de conservació específics. Si no en són propietaris,
igualment estan subjectes als deures de conservació,
preservació i manteniment.
b) Deure de facilitar informació a l'administració
competent, d'acord amb el punt 2 de l'article 21 de la Llei del
Patrimoni Cultural Català:
1 Tots els béns integrants del
patrimoni cultural català han d'ésser
conservats per llurs propietaris, titulars
d'altres drets reals i posseïdors. ....2 Les persones referides en l'apartat 1
han de facilitar informació sobre l'estat dels
béns i sobre llur utilització, si els ho demana
l'Administració.
Igualment, cal facilitar a l'administració de la Generalitat
la possibilitat d'inspeccionar els jaciments, segons l'article 70
de la mateixa llei:
1 L'Administració pot
inspeccionar en qualsevol moment les obres i les
intervencions que es facin en béns integrants
del patrimoni cultural català. Els propietaris,
titulars d'altres drets reals i posseïdors dels
esmentats béns hi han de permetre l'accés,
sempre que sigui necessari a efectes de la
inspecció.2 Els
funcionaris públics als quals s'assigna el
control i la inspecció sobre el patrimoni
cultural tenen la consideració d'autoritat i
estan facultats per a examinar els béns, els
llibres, els documents i tot el que pugui servir
d'informació per complir i executar llurs
tasques.
4.-Quins
són els drets i deures dels ajuntaments, com a promotors
d'obres, respecte al patrimoni arqueològic?
a) Obligació de realitzar estudis d'impacte sobre el
patrimoni arqueològic en determinats tipus d'obres (aeroports,
vies de comunicació i instal·lacions de tractament de residus,
segons l'article 2b del decret 114/1988, de 7 d'abril,
d'avaluació d'impacte ambiental:
"Avaluació dels efectes
previsibles i indirectes del projecte sobre la
població, la geologia, el sòl, la fauna,
l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el
paisatge i els béns materials, inclòs el
patrimoni històrico-artístic i arqueològic".
b) Obligació de presentar un informe arqueològic al
Departament de Cultura de la Generalitat en cas que calgui fer
obres en un jaciment arqueològic, i de fer-se càrrec de
l'execució del projecte d'intervenció arqueològica, si cal
fer-lo, segons l'article 48 de la Llei del Patrimoni Cultural
Català:
1 Si el Departament de Cultura
determina, com a requisit previ per a la
realització de qualsevol tipus d'obra que afecti
una zona arqueològica o paleontològica o un
altre bé cultural immoble d'interès nacional,
la necessitat de realitzar intervencions
arqueològiques, el promotor ha de presentar un
projecte arqueològic, d'acord amb el que
estableix l'article 47.2
Si el promotor a què es refereix l'apartat 1 és
un particular, el Departament de Cultura ha de
col× laborar en el finançament del cost
d'execució del projecte.
c) Obligació de suspendre obres en cas que s'hi trobin restes
arqueològiques, derivada de l'article 52 de la Llei del
Patrimoni Cultural Català:
1 Si durant l'execució d'una
obra, sigui del tipus que sigui, es troben restes
o objectes amb valor arqueològic, el promotor o
la direcció facultativa de l'obra han de
paralitzar immediatament els treballs, han de
prendre les mesures adequades per a la protecció
de les restes i n'han de comunicar el
descobriment, en el termini de quaranta-vuit
hores, al Departament de Cultura, el qual ha de
donar trasllat d'aquesta comunicació a
l'ajuntament.
5.-Quins són
els deures dels ajuntaments, com a responsable de la gestió
urbanística, en relació amb el patrimoni arqueològic?
a) Obligació d'incloure mesures per a la protecció del
patrimoni històric als plans Generals Municipals d'ordenació,
d'acord amb l'article 23 del decret legislatiu 1/1990, de 12 de
juliol:
1 Els plans Generals Municipals
d'ordenació contenen les determinacions de
caràcter general següents:....................
d)
Mesures per a la
protecció del medi
ambient, conservació de
la natura i defensa del
paisatge, elements
naturals i conjunts
urbans i
històrico-artístics, de
conformitat, en el seu
cas, amb la legislació
específica que sigui
d'aplicació en cada
supòsit.
b) Obligació de fer harmonitzar les noves construccions amb
el patrimoni arqueològic, segons l'article 107 de l'esmentat
decret legislatiu:
Les construccions hauran
d'adaptar-se, bàsicament, a l'ambient on
estiguin situades, i a tal efecte:
a) Les
construccions en llocs
immediats o que formin
part d'un grup d'edificis
de caràcter artístic,
històric, arqueològic,
típic o tradicional
hauran d'harmonitzar amb
aquest, o quan, sense
existir conjunt
d'edificis, n'hi hagués
algun de gran
importància o qualitat
dels caràcters indicats.
c) Obligació de suspendre tota operació urbanística en els
jaciments incoats o declarats BCIN, d'acord amb l'article 9 de la
Llei del Patrimoni Cultural Català:
3 En el cas dels béns immobles,
la incoació de l'expedient a què es refereix
l'apartat 1 comporta, des del moment en què és
notificada a l'ajuntament, la suspensió de la
tramitació de les llicències municipals de
parcel·lació, edificació o enderrocament en la
zona afectada, i també la suspensió de les
llicències ja concedides. No obstant això, el
Departament de Cultura pot autoritzar la
realització de les obres que sigui manifest que
no perjudiquen els valors culturals del bé, la
qual autorització ha d'ésser prèvia a la
concessió de la llicència municipal, llevat que
es tracti de llicències concedides abans de la
incoació de l'expedient.
d) Obligació de suspendre qualsevol obra o intervenció sobre
un jaciment a requeriment del Departament de Cultura, i
d'informar sobre la seva continuïtat, segons l'article 23 de la
mateixa Llei:
1 El Departament de Cultura pot
impedir qualsevol obra o intervenció en béns
integrants del patrimoni cultural no declarats
d'interès nacional. A aquest efecte, ha de
requerir l'ajuntament corresponent perquè adopti
les mesures necessàries per a l'efectivitat de
la suspensió i, si aquest no ho fa, pot
adoptar-les subsidiàriament. El Departament de
Cultura, amb l'informe previ de l'ajuntament, ha
de resoldre en el termini de dos mesos a favor de
la continuació de l'obra o la intervenció
suspesa o a favor de la incoació d'expedient de
declaració de bé cultural d'interès nacional.
e) Dret de l'ajuntament a suspendre la tramitació d'una
llicència d'obres per preservar els valors culturals d'un bé
immoble, segons el mateix article:
2 Per tal de preservar els valors
culturals d'un bé moble, els ajuntaments poden
suspendre la tramitació de la concessió d'una
llicència d'obres i sol·licitar al Departament
de Cultura la incoació d'un expedient de
declaració de bé cultural d'interès nacional.
f) Obligació d'anul·lar o modificar llicències
urbanístiques suspeses per una declaració de BCIN i dret de
l'ajuntament a informar-ne, d'acord amb l'article 31 de la
mateixa Llei:
Un cop produïda la declaració
d'un immoble com a bé cultural d'interès
nacional, el Departament de Cultura ha d'emetre,
en el termini de quatre mesos, havent escoltat
l'ajuntament corresponent, un informe vinculant
sobre les llicències urbanístiques suspeses per
la incoació de l'expedient. Si, com a
conseqüència d'aquest informe, l'ajuntament ha
de modificar o anul·lar una llicència, el
Departament de Cultura s'ha de fer càrrec de la
indemnització corresponent, si s'escau, aplicant
els criteris que estableix la legislació
urbanística.
g) Prevalència de la declaració de BCIN sobre el planejament
urbanístic, segons l'article 33 de la mateixa Llei:
1 En cas que un immoble sigui
declarat d'interès nacional, els termes de la
declaració prevalen sobre els plans i les normes
urbanístiques que afecten l'immoble, que s'hi
han d'ajustar abans d'ésser aprovats o bé, si
ja eren vigents abans de la declaració,
mitjançant modificació.
h) Obligació d'elaborar un instrument urbanístic de
protecció dels BCIN i de sol×
licitar un informe favorable del Departament de Cultura, segons
el mateix article:
2 En el cas dels conjunts
històrics, les zones arqueològiques, les zones
paleontològiques, els llocs històrics i les
zones d'interès etnològic i en el cas dels
entorns de protecció de qualsevol bé cultural
d'interès nacional, l'ajuntament corresponent ha
d'elaborar un instrument urbanístic de
protecció o adequar-ne un de vigent.
L'aprovació d'aquests instruments de planejament
requereix l'informe favorable del Departament de
Cultura.
i) Obligació de demanar autorització al Departament de
Cultura abans de concedir llicències d'obres en una zona
arqueològica d'interès nacional, segons l'article 34 de la
mateixa Llei:
1 Qualsevol intervenció que es
pretengui realitzar en un monument històric, un
jardí històric, una zona arqueològica o una
zona paleontològica d'interès nacional ha
d'ésser autoritzada pel Departament de Cultura,
en el termini que sigui establert per reglament,
prèviament a la concessió de la llicència
municipal.
j) Obligació de comunicar al Departament de Cultura les
llicències urbanístiques que afectin BCIN, segons el mateix
article:
5 Els ajuntaments han de notificar
al Departament de Cultura, simultàniament a la
notificació a l'interessat, les llicències
urbanístiques que afectin els béns culturals
d'interès nacional.
k) Obligació de demanar un informe favorable al Departament
de Cultura abans d'autoritzar obres em espais de protecció
arqueològica, encara que no hagin estat incoats ni declarats
BCIN, segons l'article 49 de la mateixa Llei, i dret a col× laborar en el finançament de projectes
arqueològics privats:
3 Els promotors d'obres i d'altres
intervencions en solars o edificacions que es
trobin en espais de protecció arqueològica han
de presentar, juntament amb la sol×
licitud de llicència d'obres, un estudi de la
inicidència que les obres poden tenir en les
restes arqueològiques, elaborat per un
professional eespecialitzat en aquesta matèria.
Per a la concessió de la llicència, cal
l'informe favorable del Departament de Cultura.
Aquest informe pot exigir, com a condició per a
l'execució de les obres, la realització i
l'execució d'un projecte arqueològic, el
finançament del qual es regeix pel que disposa
l'article 48.2 i en el qual pot col×
laborar l'ajuntament afectat.
l) Dret a suspendre obres que afectin restes arqueològiques,
segons l'article 77 de la mateixa Llei:
1 L'Administració de la
Generalitat ha de suspendre qualsevol obra o
actuació en béns culturals d'interès nacional
o en béns catalogats que incompleixi el que
determina la legislació sobre patrimoni cultural
i ha d'ordenar també la suspensió de les obres
en què s'hagin trobat restes arqueològiques, si
el promotor ha incomplert l'obligació establerta
per l'article 5.2.2 Les
suspensions a què fa referència l'apartat 1
poden ésser també acordades pels ajuntaments,
si es tracta d'obres o actuacions subjectes a
llicència municipal. Si la suspensió afecta un
bé cultural d'interès nacional, ha d'ésser
comunicada al Departament de Cultura en el
termini de quaranta-vuit hores.
6.-Quins
són els drets i deures dels ajuntaments, com a administració
local, respecte al patrimoni arqueològic?
a) Obligació de col× laborar amb
les altres administracions per vetllar per la integritat del
patrimoni cultural i de dotar-se del personal necessari per a
fer-ho, segons l'article 3 de la Llei 9/1993:
1 En l'exercici de llurs
competències respectives, l'Administració de la
Generalitat, els consells comarcals i els
ajuntaments han de vetllar per la integritat del
patrimoni cultural català, tant públic com
privat, i per la protecció, la conservació,
l'acreixement, la difusió i el foment d'aquest
patrimoni, i han d'estimular la participació de
la societat, per la qual cosa s'han de dotar dels
mitjans materials i personals adequats.2 Les administracions públiques han de
col× laborar perquè les competències
respectives siguin exercides, en l'àmbit
d'aquesta Llei, de la millor manera possible.
b) Obligació de comunicar immediatament les situacions de
perill que afectin el patrimoni cultural, segons el mateix
article:
3 Els consells comarcals i els
ajuntaments han de comunicar immediatament a la
Generalitat qualsevol situació de perill en què
es trobin béns integrants del patrimoni
cultural.
c) Dret a ésser informats de les actuacions de la Generalitat
relatives al patrimoni cultural, segons el mateix article:
4 L'Administració de la
Generalitat ha d'informar els consells comarcals
i els ajuntaments corresponents de les actuacions
que dugui a terme en aplicació d'aquesta Llei.
d) Dret a exigir el compliment de la legislació, segons
l'article 5 de la mateixa Llei:
1 Totes les persones físiques i
jurídiques estan legitimades per a exigir el
compliment de la legislació de patrimoni
cultural davant les administracions públiques de
Catalunya. La legitimació per a recórrer davant
els tribunals de justícia es regeix per la
legislació de l'Estat i de la Comunitat Europea.
e) Obligació de disposar d'un arqueòleg municipal, segons
l'article 6.5 de la mateixa Llei:
5 Els municipis amb un patrimoni
arqueològic important hauran de disposar
d'arqueòleg municipal, l'obligatorietat i les
funcions del qual s'han d'especificar per
reglament. Correspon a la potestat
d'autoorganització local de nomenar el dit
arqueòleg i de determinar-ne les funcions
específiques.
d) Dret a instar la incoació de la declaració de Bé
Cultural d'Interès Nacional per a una zona arqueològica,
d'acord amb l'article 8 de l'esmentada Llei:
1 La declaració de béns
culturals d'interès nacional requereix la
incoació prèvia d'un expedient, iniciat d'ofici
per l'Administració de la Generalitat o bé a
instància d'una altra administració pública o
de qualsevol persona física o jurídica. Els
acords de no-incoació han d'ésser motivats.
e) Dret a opinar sobre la declaració de BCIN situats al terme
municipal, segons el mateix article:
2 En la instrucció de l'expedient
esmentat en l'apartat 1 cal donar audiència als
interessats. Si l'expedient es refereix a béns
immobles, cal donar audiència també a
l'ajuntament corresponent i obrir un període
d'informació pública.
f) Dret a rebre notificació de la incoació i declaració de
BCIN situats al terme municipal, segons l'article 9 de la mateixa
Llei:
1 La incoació de l'expedient de
declaració d'un bé cultural d'interès nacional
s'ha de comunicar als interessats i als
ajuntaments dels municipis on radica el bé.
......
i l'article 12:
La declaració d'un bé cultural
d'interès nacional s'ha de notificar als
interessats i als ajuntaments on radica el bé.
.....
g) Obligació d'aplicar un règim provisional de protecció
als jaciments arqueològics incoats BCIN, segons el mateix
article:
2 La incoació de l'expedient a
què es refereix l'apartat 1 comporta
l'aplicació immediata i provisional del règim
de protecció establert per als béns culturals
que ja han estat declarats d'interès nacional.3 En el cas dels béns immobles, la
incoació de l'expedient a què es refereix
l'apartat 1 comporta, des del moment en què és
notificada a l'ajuntament, la suspensió de la
tramitació de les llicències municipals de
parcel× lació, edificació o enderrocament en
la zona afectada, i també la suspensió de les
llicències ja concedides. No obstant això, el
Departament de Cultura pot autoritzar la
realització de les obres que sigui manifest que
no perjudiquen els valors culturals del bé, la
qual autorització ha d'ésser prèvia a la
concessió de la llicència municipal, llevat que
es tracti de llicències concedides abans de la
incoació de l'expedient.
h) Competències per a la declaració de béns culturals
d'interès local, obligació de comunicar la catalogació al
Departament de Cultura i d'incloure-hi els jaciments
arqueològics, i procediment de descatalogació, segons l'article
17 de la Llei del Patrimoni Cultural Català:
1 La catalogació de béns
immobles s'efectua mitjançant llur declaració
com a béns culturals d'interès local.2 La competència per a la declaració
d'un bé cultural d'interès local correspon al
ple de l'ajuntament, en els municipis de més de
cinc mil habitants,... La declaració s'ha de dur
a terme amb la tramitació prèvia de l'expedient
administratiu corresponent, en el qual ha de
constar l'informe favorable d'un tècnic en
patrimoni cultural.
3 L'acord de declaració d'un
bé cultural d'interès local ha d'ésser
comunicat al Departament de Cultura, perquè en
faci la inscripció en el Catàleg del Patrimoni
Cultural Català.
4 La declaració d'un bé
cultural d'interès local únicament es pot
deixar sense efecte si se segueix el mateix
procediment prescrit per a la declaració i amb
l'informe favorable previ del Departament de
Cultura.
5 Tota catalogació dels béns
immobles ha de contenir els jaciments
arqueològics del terme municipal que han estat
declarats espais de protecció arqueològica.
i) Dret a demanar als propietaris de jaciments arqueològics
informació sobre la seva utilització, segons l'article 21 de la
mateixa Llei:
2 Les persones referides en
l'apartat 1 han de facilitar informació sobre
l'estat dels béns i sobre llur utilització, si
els ho demana l'Administració.
j) Drets subsidiaris de tempteig i de retracte sobre els
jaciments declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, segons
l'article 26 de la mateixa Llei:
1 L'Administració de la
Generalitat pot exercir el dret de tempteig sobre
les transmissions oneroses de la propietat o de
qualsevol dret real sobre els béns culturals
d'interès nacional o sobre els béns mobles
catalogats. Els consells comarcals i els
ajuntaments poden exercir subsidiàriament el
mateix dret respecte dels immobles d'interès
nacional. Els propietaris o titulars de drets
reals sobre béns culturals d'interès nacional
han de notificar fefaentment al Departament de
Cultura llur intenció de transmetre els béns o
els drets, i han d'indicar-ne el preu, les
condicions de la transmissió i la identitat de
l'adquirent. Si la transmissió afecta un bé
moble, el Departament de Cultura ho ha de
comunicar al consell comarcal i a l'ajuntament
corresponents.2 En el
termini de dos mesos a comptar des de la
notificació a què es refereix l'apartat 1,
l'Administració de la Generalitat, i
subsidiàriament els consells comarcals i els
ajuntaments, poden exercir el dret de tempteig.
El dret de tempteig es pot exercir en benefici
d'altres institucions públiques o d'entitats
privades sense ànim de lucre.
3 Si la transmissió a què es
refereix l'apartat 1 no es notifica o no es
formalitza en les condicions notificades,
l'Administració de la Generalitat i
subsidiàriament els consells comarcals i els
ajuntaments, poden exercir el dret de retracte,
en els mateixos termes establerts per al dret de
tempteig, en el termini de dos mesos a comptar
des del moment en què la Generalitat tingui
coneixement fefaent de la transmissió.
k) Drets de tempteig i de retracte sobre els jaciments
arqueològics catalogats:
5 Els drets de tempteig i retracte
poden ésser exercits pels consells comarcals i
els ajuntaments, respecte als immobles
catalogats, en els mateixos termes que
estableixen els apartats anteriors. En cas de
concurrència, és preferent el dret de
l'ajuntament. Els propietaris o titulars d'altres
drets reals sobre els immobles catalogats han de
notificar-ne les transmissions a l'ajuntament i
al consell comarcal en els termes que estableix
aquest article.
l) Limitacions a la transmissió dels béns catalogats de
propietat municipal, segons l'article 28 de la mateixa Llei:
1 Els béns culturals d'interès
nacional i els béns catalogats que són
propietat de la Generalitat o de les
administracions locals de Catalunya són
imprescriptibles i inalienables, llevat de les
transmissions que es puguin efectuar entre
administracions.
m) Dret a opinar sobre la declaració d'espais de protecció
arqueològica, segons l'article 49 de la mateixa Llei:
1 Es consideren espais de
protecció arqueològica els llocs que no han
estat declarats d'interès nacional on, per
evidències materials, per antecedents històrics
o per altres indicis, es presumeix l'existència
de restes arqueològiques o paleontològiques.2 Els espais de protecció arqueològica
són determinats per resolució del conseller de
Cultura, amb audiència prèvia dels interessats
i de l'ajuntament afectat. S'ha de donar compte a
l'ajuntament i als interessats de la resolució,
que no ha d'ésser publicada al DOGC.
n) Dret a executar intervencions arqueològiques amb
l'autorització del Departament de Cultura, segons l'article 50
de la mateixa Llei:
El Departament de Cultura pot executar
directament les intervencions arqueològiques que consideri
oportunes. També les corporacions locals poden executar-les en
el marc de llurs competències, amb les garanties científiques i
tècniques adequades, amb l'autorització prèvia del Departament
de Cultura de conformitat amb el que estableix l'article 47.
Aquestes actuacions s'han d'inspirar en el principi de major
economia en els perjudicis que es puguin ocasionar als
particulars. Les indemnitzacions que puguin correspondre es
regeixen pel que estableix la legislació sobre expropiació
forçosa.
o) Dret a ésser informats del descobriment de restes
arqueològiques, segons l'article 51 de la mateixa Llei:
1 Els descobriments de restes amb
valor arqueològic fets per atzar i els de
caràcter singular produïts com a conseqüència
d'una intervenció arqueològica s'han de
comunicar en el termini de quaranta-vuit hores al
Departament de Cultura o a l'ajuntament
corresponent, i en cap cas no se'n pot donar
coneixement públic abans d'haver informat les
dites administracions. ....
p) Obligació d'informar el Departament de Cultura del
descobriment de restes arqueològiques, i de ser informat per
aquest, segons el mateix article:
2 L'ajuntament que sigui informat
del descobriment de restes arqueològiques ho ha
de notificar al Departament de Cultura en el
termini d'una setmana. Igualment, el Departament
de Cultura ha de notificar a l'ajuntament
corresponent els descobriments que li siguin
comunicats, i també n'ha d'informar al
propietari del lloc on s'hagi efectuat la
troballa.
q) Possibilitat d'acceptar pagaments en béns culturals,
segons l'article 58 de la mateixa Llei:
Els propietaris de béns
integrants del patrimoni cultural poden sol×
licitar a l'Administració de la Generalitat i a
l'Administració local l'admissió de la cessió
en propietat dels esmentats béns en pagament de
llurs deutes. L'acceptació de la cessió
correspon respectivament al Departament
d'Economia i Finances, amb l'informe previ del
Departament de Cultura, i al ple de la
corporació corresponent.
r) Exencions i beneficis fiscals del propietaris de béns
culturals, segons l'article 59 de la mateixa Llei:
1 Els propietaris i els titulars
de drets sobre béns d'interès nacional i sobre
béns culturals catalogats gaudeixen dels
beneficis fiscals que, en l'àmbit de les
competències respectives, determinen la
legislació de l'Estat, la legislació de la
Generalitat i les ordenances locals.2 Els béns culturals d'interès
nacional estan exempts de l'impost sobre els
béns immobles, en els termes fixats per la Llei
de l'Estat 39/1988, del 28 de desembre, de
regulació de les hisendes locals. Les obres que
tenen per finalitat la conservació, la millora o
la rehabilitació de monuments gaudeixen també
d'exempció de l'impost sobre construccions,
instal× lacions i obres. Aquestes exempcions no
donen lloc a la compensació amb càrrec als
pressupostos de la Generalitat en favor dels
ajuntaments.
s) Possibilitat d'executar subsidiàriament el deure de
conservació dels propietaris de BCIN i de béns catalogats,
segons l'article 67 de la mateixa Llei:
1 En cas d'incompliment del deure
de conservació de béns culturals d'interès
nacional o de béns mobles catalogats, el
Departament de Cultura pot ordenar als
propietaris, titulars d'altres drets reals o
posseïdors dels dits béns l'execució de les
obres o la realització de les actuacions que
siguin necessàries per a preservar-los,
conservar-los i mantenir-los. Aquestes mesures
també poden ser adoptades pels ajuntaments, si
es refereixen a béns immobles catalogats.
L'Administració no pot ordenar l'execució
d'obres o d'actuacions per un import superior al
50% del valor del bé, fixat pel Departament de
Cultura o per l'ajuntament corresponent
mitjançant l'aplicació dels criteris establerts
per la legislació sobre expropiació forçosa.2 Si els que hi són obligats no
executen les obres a què fa referència
l'apartat 1, el Departament de Cultura o, si
s'escau, l'ajuntament corresponent poden fer-ne
l'execució subsidiària, a càrrec dels
obligats. En el cas de perill imminent per a
l'immoble, l'administració competent pot
executar les obres imprescindibles per a
salvaguardar el bé sense necessitat de
requeriment previ.
t) Expropiació de BCIN per incompliment de deures dels
propietaris, segons l'article 67 de la mateixa Llei:
4 Són causa d'interès social, a
efectes d'expropiació, l'incompliment dels
deures de conservació, preservació, manteniment
i protecció establerts per aquesta Llei i la
situació de perill o ruïna imminent d'un
immoble d'interès nacional. Són competents per
a procedir a l'expropiació l'Administració de
la Generalitat, els consells comarcals i els
ajuntaments, en l'àmbit de llurs competències
respectives.
u) Dret a exigir la reparació de danys a béns immobles
catalogats, segons l'article 68 de la mateixa Llei:
L'Administració de la Generalitat
ha d'ordenar a les persones o institucions
responsables, sens perjudici de la sanció que
correspongui, la reparació dels danys causats
il·lícitament en béns culturals d'interès
nacional o en béns mobles catalogats,
mitjançant ordres executives de reparació,
reposició, reconstrucció o enderrocament o
mitjançant les que siguin necessàries per
restituir el bé al seu estat anterior. Aquestes
mesures, en el cas dels danys produïts en béns
immobles catalogats, han d'ésser adoptades pels
ajuntaments.
v) Dret a imposar multes coercitives, segons l'article 69 de
la mateixa Llei:
1 L'administració competent pot
imposar multes coercitives per fer efectiu el
compliment dels deures imposats per aquesta Llei
i de les resolucions administratives dictades per
al compliment del que aquesta disposa.
I, segons l'article 75,
1 Pertoca als ajuntaments
sancionar la infracció a què es refereixen els
apartats 2.b), 2.c), 3.b) i 5.c) de l'article 71,
quan als béns culturals d'interès local, ....2 Pertoca a les entitats locals la
imposició de sancions per les infraccions a què
es refereix l'article 71.2.d) i 71.3.g), si són
comeses en relació amb l'actuació de les dites
entitats.
3 Pertoca als ajuntaments la
competència per a incoar i tramitar els
expedients sancionadors per les infraccions a
què es refereix l'article 71.5.b), excepte en
els municipis de menys de cinc mil habitants...
En aquests casos, el règim sancionador d'aquesta
Llei preval sobre el règim establert per la
normativa urbanística.
4 La competència per a la
imposició de les sancions per la infracció de
l'article 71.5.b) pertoca a:
.................................
b)
L'alcalde, en cas de
sancions de fins a un
milió de pessetes, en
municipis d'entre 5.000 i
50.000 habitants, o de
sancions de fins a
trenta-cinc milions de
pessetes, en municipis de
més de 50.000 habitants.
.................................
5 Si el Departament de Cultura
comunica a l'entitat local competent
l'existència d'indicis d'una infracció de les
tipificades en l'article 71.5.b) i l'entitat
local no li notifica la incoació de l'expedient
sancionador en el termini de dos mesos, el
Departament de Cultura pot procedir a incoar,
tramitar i resoldre l'expedient sancionador.
Les infraccions referides són les següents, recollides a
l'article 71:
2 Constitueixen infraccions lleus:..................................
b) La
manca de notificació a
l'administració
competent, en els termes
fixats per l'article 26,
de la transmissió
onerosa de la propietat o
de qualsevol dret real
sobre béns culturals
d'interès nacional o
sobre béns catalogats.
c) L'incompliment del deure de
permetre l'accés dels especialistes als béns
catalogats.
d)
L'incompliment del deure
d'informació a les
administracions
competents sobre
l'existència i la
utilització de béns
integrants del patrimoni
cultural i l'obstrucció
de les inspeccions de les
administracions
competents.
..................................
3 Constitueixen infraccions
greus:
..................................
c)
L'incompliment dels
deures de preservació i
manteniment de béns
culturals d'interès
nacional o de béns
catalogats.
..................................
f)
L'incompliment de les
obligacions de
comunicació del
descobriment de restes
arqueològiques i de
lliurament dels béns
trobats.g)
L'incompliment de la
suspensió d'obres amb
motiu del descobriment de
restes arqueològiques i
de les suspensions
d'obres acordades per
l'administració
competent.
h)
L'atorgament pels
ajuntaments de
llicències d'obres i
l'adopció de mesures
cautelars incomplint el
que disposa l'article 34.
..................................
5 Són infraccions lleus, greus
o molt greus, en funció del dany potencial o
efectiu al patrimoni cultural:
.................................
b) La
realització
d'intervencions sobre
béns culturals
d'interès nacional i
sobre espais de
protecció arqueològica
sense la llicència
urbanística o
incomplint-ne els termes.c) Les
actuacions o
intervencions sobre béns
culturals d'interès
nacional i sobre béns
catalogats no aprovades
pel Departament de
Cultura.
w) Dret a inspeccionar en qualsevol moment les intervencions
en qualsevol jaciment arqueològic, segons l'article 70 de la
mateixa Llei:
1 L'Administració pot
inspeccionar en qualsevol moment les obres i les
intervencions que es facin en béns integrants
del patrimoni cultural català. Els propietaris,
titulars d'altres drets reals i posseïdors dels
esmentats béns hi han de permetre l'accés,
sempre que sigui necessari a efectes de la
inspecció.2 Els
funcionaris públics als quals s'assigna el
control i la inspecció sobre el patrimoni
cultural tenen la consideració d'autoritat i
estan facultats per a examinar els béns, els
llibres, els documents i tot el que pugui servir
d'informació per complir i executar llurs
tasques.
x) Dret a sol·licitar dictàmens al Consell Assessor del
Patrimoni Cultural Català i a rebre'n assessorament, segons
l'article 81 de la mateixa Llei:
Les funcions del Consell Assessor
del Patrimoni Cultural Català són les
següents:a) Emetre
informes i dictàmens a requeriment de les
administracions competents i del Parlament.
...................................
c) Prestar assessorament
cultural als òrgans gestors del patrimoni
cultural.
Per ampliar informació sobre el tema i
conèixer les darreres novetats legislatives (si n'hi ha), envieu
un e-mail a madoz10@jazzfree.com
TORNAR A LA PÀGINA PRINCIPAL DE PERE IZQUIERDO
