Carles Fages de Climent (1902-1968)
|
|
|
|
|
oraci— al Crist de la
tramuntana * *
* Fages i
Dal’
* * * |
Les
cariˆtides, censurades EMILI
CASADEMONT I COMAS (Diari de Girona, 8-3-2008) Ben
aviat es compliran quaranta anys de la mort de Carles Fages de Climent, ja
que l'inspirad’ssim autor de Les bruixes de Llers i Balada del sabater
d'Ordis, entre d'altres poemes importants, abandonˆ aquesta Vall de Llˆgrimes
el dia primer d'octubre del 1968, v’ctima d'una greu malaltia. Pocs mesos
desprŽs, i amb ocasi— de les figuerenques Fires i Festes de la Santa Creu, un
vell diari barcelon’, fa temps desaparegut, encarregˆ a un lletraferit,
resident a la capital altempordanesa, que escriguŽs un extens treball
literari sobre la figura d'en Fages. I ell, molt complagut per l'encˆrrec
rebut, de seguida pensˆ en quatre ilálustres poetesses, avui traspassades:
les germanes Vayreda i Trullol (Maria dels Ëngels i Montserrat), Pilar Nierga
i Carme Guasch, la mare, aquesta œltima, de Toni Soler, el popular creador, a
TV3, de l'exit—s programa Pol˜nia. Elles (les "quatre cariˆtides de
l'Empordˆ", com les anomenava Fages de Climent), millor que ningœ,
l'ajudarien a ben "retratar", mitjanant les seves declaracions, el
llorejat poeta, que volˆ al MŽs Enllˆ a l'edat -ara, segurament, en dir’em
prematura- de 66 anys, atesa l'estreta relaci— i la gran amistat que hi
havien tingut. I, en efecte, aix’ fou. Per˜, malauradament, el bon
"retrat" quedˆ convertit, en sortir publicat, en una immensa
"taca negra". El rotatiu barcelon’ (dirŽ el pecat, per˜ no pas el
pecador), com que es veu que no li acabˆ d'agradar prou (s'hi denunciaven
moltes coses lletges que, directament o indirectament, l'afectaven), el
retocaren al seu gust. I tots plegats, les quatre cariˆtides i el
lletraferit, adrearen una carta de protesta al director del peri˜dic, que
s'ofegˆ, pel que s'endevinˆ fˆcilment, en el mar d'una simple paperera... Heus
ac’ tot all˜ (escrit en castellˆ i en cursiva) que el llapis de la censura
eliminˆ d'aquell treball, segons es desprn llegint una c˜pia de l'original
que circulˆ pels cercles culturals figuerencs: "Fages de Climent es un
poeta extraordinario. Casi desconocido por las nuevas generaciones y al que
no se le hecho justicia.Y ello, tal vez, sea debido a que Carles no viv’a en
Barcelona. Porque sabido es que, generalmente, los de provincias suelen ser
ignorados ol’mpicamente. En este aspecto, el centralismo barcelonŽs es
proverbial. Si tuviŽsemos que juzgar por lo que le han concedido hasta ahora
las antolog’as, Fages de Climent no ocupa ningœn lugar en la poes’a catalana.
Ahora bien, segœn criterio de Manuel de Montoliu y Eugeni d'Ors, ocupa uno de
los primeros puestos de su generaci—n", deia Montserrat Vayreda. Per la
seva banda, Maria dels Ëngels, la seva germana, que, a mŽs de poetessa, era
novelálista -guardonada, per cert, amb el premi Fastenrath, a Barcelona, per
la seva obra Encara no sŽ com s—c-, comentava: "El Fages que me gusta es
el del "Sabater d'Ordis". Y tambiŽn el de algunos sonetos, donde
las palabras fluyen exactas y maravillosas, nada vulgares y llenas de
belleza. Asimismo, considero magn’fica por su sencillez la "Oraci— al
Crist de la Tramuntana", que se ha hecho popular’sima en todo l'Empordˆ.
Con la muerte de Fages, la poes’a catalana ha perdido a uno de los poetas m‡s
importantes y representativos del pa’s. Dif’cil, por no decir imposible, de
sustituir...". Quant
a Pilar Nierga, que opinava sobre la qŸesti— de si se li havia fet just’cia a
Carles Fages de Climent, indicava el segŸent: "Ante todo, me parece
indispensable decir que, si de tribunal se habla, se requiere que los jueces
sean superiores al acusado. Y como esto no ha ocurrido con Fages, creo inœtil
a–adir que todav’a no se le juzgado. Por consiguiente, no podemos hablar de
justicias o injusticias.". I
Carme Guasch, finalment, assenyalava que "Figueres, quiz‡s, se encuentra
muy lejos de Barcelona y de las corrientes subterrˆneas, que hacen avanzar
figuras y arrinconar otras, como en una partida de ajedrez. El caso es que ni
Joan Triadœ ni Antoni Comas le tienen presente en sus respectivas antolog’as.
Tampoco le incluye en la suya JosŽ Agust’n Goytisolo. Esto es del todo
inadmisible, teniendo en consideraci—n que una gran parte de la obra de Fages
es important’sima y cuenta en el panorama de nuestra poes’a". Tot
aix˜ era el que hom opinava -i no nomŽs les quatre ex’mies poetesses
esmentades-, poc desprŽs de produir-se l'˜bit de Carles Fages de Climent (a
l'hospital de la capital de l'Alt Empordˆ, ciutat on havia nascut) i del seu
posterior enterrament al cementiri de Castell— d'Empœries, vila en la qual la
fam’lia tenia la casa pairal, en una trista tarda tardoral. Centenars de
persones assistiren a l'acte del sepeli, menys el gran amic del difunt,
Salvador Dal’, que, rar com era, es limitˆ a enviar-li, des de Portlligat, un
ram de flors. I tothom, mentre el poeta rebia cristiana sepultura, resava,
amb fervor i mentalment, una senzilla per˜ bella i encertada oraci— que ell
havia creat: "Braos en creu/ damunt la pia fusta./ Senyor, empareu la
closa i el sembrat./ Doneu el verd exacte al nostre prat/ i mesureu la
tramuntana justa/ que eixugui l'herba/ i no ens espolsi el blat". Una
oraci— que ja divulgava cada dia, a l'hora de l'Ëngelus, l'avui tambŽ
desapareguda Rˆdio Popular de Figueres. A
gairebŽ quaranta anys de distˆncia del traspˆs de Carles Fages de Climent,
els punts de vista expressats per les quatre cariˆtides de l'Empordˆ -bˆrbarament
censurats per un diari barcelon’-, encara es mantenen fora vigents, si bŽ
cal reconixer que, grˆcies a la commemoraci— del centenari de la naixena de
Fages l'any 2002, alguna cosa es guanyˆ. O la feren guanyar, per dir-ho
millor, els figuerencs amb el seu esfor, ja que, a part dels actes que
dedicaren a la mem˜ria del poeta que d—na nom a la biblioteca pœblica de la
seva ciutat, es reeditaren moltes obres "fagesianes", alhora que
se'n publicˆ una, per part de l'editorial barcelonina Quaderns Crema, que
feia temps que romania "segrestada", o sigui, la titulada Somni de
cap de Creus, poema que el seu autor acabˆ d'enllestir, ajudat per Montserrat
Vayreda, poc abans de rebre la visita de la Parca. I per si aix˜ fos poc, la
Balada del sabater d'Ordis, convertida en un poema musical, fou estrenada, a
finals del 2003, al barcelon’ Palau de la Mœsica Catalana, davant una nodrida
presncia de figuerencs, que s'hi traslladaren en autocars posats a la seva
disposici— per l'Ajuntament. Tot
aix˜ fŽu que la gent, a partir de llavors i fins al present, hagi parlat
bastant de Fages de Climent. I, amb la gent, tambŽ la premsa de Barcelona,
tot rescatant-lo de l'oblit a qu, desprŽs del seu decs i al llarg d'una
colla d'anys, havia estat sotms. Per aix˜, cal esperar que, en les futures
antologies de la poesia catalana, el seu nom no hi manqui i que, a mŽs a mŽs,
hi ocupi el lloc d'honor que, merescudament, li pertoca...
|
|
|
|
|
|