Carles Fages de Climent (1902-1968)
|
|
|
|
|
oraci— al Crist de la
tramuntana * *
* Fages i
Dal’
* * * |
Dal’ i el mite de l'Empordˆ PILAR PARCERISAS (AVUI, 9 de setembre del 2004) Del que Žs local al que Žs universal: Seguint
aquesta afirmaci— de Michel de Montaigne, Dal’ s'unia al paisatge de
Portlligat i a la plana de l'Empordˆ com Rafael no poguŽ prescindir del
paisatge d'Urbino. L'exposici— El pa’s de Dal’ al Museu de l'Empordˆ s'ha fet
ress˜ aquest estiu del deute de Dal’ amb l'Empordˆ i dels seus vincles amb
Figueres, la ciutat on va nŽixer i on resta una part important del seu
llegat, que permet entendre molt millor la seva proposta pict˜rica. Aquesta
exposici— ens ha deixat un llibre del mateix t’tol que deixarˆ empremta en
aquest Any Dal’, a cura de Josep Playˆ i Maset, i que aprofundeix d'una
manera detallada en aquesta relaci— pregona de Dal’ amb l'Empordˆ, sovint
qualificada de t˜pica, que ha donat peu a tota mena de banalitats i
folklorismes. Per˜ quan s'hi accedeix de manera anal’tica hom no es pot
rendir a l'evidncia que Figueres i l'Empordˆ Žs la gran matriu pict˜rica de
Dal’, que no abandonarˆ mai, el paisatge de la qual seguirˆ respirant,
impertrrit, al rerefons dels grans anuncis de Vogue de la seva etapa
nord-americana. El mite de l'Empordˆ: "Dal’ creix com a
pintor quan es consolida i construeix el mite literari de l'Empordˆ".
Ens ho diu Jaume Guillamet en un dels textos reveladors del llibre El pa’s de
Dal’. ƒs evident que no podem oblidar com es viu la construcci— del mite de
l'Empordˆ durant la infantesa, l'adolescncia i la joventut de Dal’, ni
passar per alt que Žs el poeta Joan Maragall qui qualifica aquest indret de
"pubilla del Pirineu i el mar, capal de la pˆtria, mirall de
Catalunya", qui escriu la lletra de la sardana l'Empordˆ, d'Enric
Morera, i qui subministra el lema del diari Empordˆ Federal: "Terra de
llibertat Žs el que jo en diria de l'Empordˆ per fer-ne tot l'elogi en una
sola paraula". El Dal’ ilálustrador dels principals llibres de clˆssics
empordanesos com ara Pere Corominas, Fages de Climent i Josep Puig Pujadas, contribueix
a cohesionar aquest sorgiment del mite de l'Empordˆ. Per aix˜ no Žs
d'estranyar que quan Dal’ pinta el sostre del Palau de Vent al Teatre-Museu
de Figueres digui: "Pinto una apoteosi de l'Empordˆ", que es
proposa d'exportar a tot el m—n: "He tractat de fer del Palau de Vent i
de la l’nia horitzontal de l'Empordˆ un tema universal i en qualsevol quadre
i en qualsevol lloc on es vegi una l’nia horitzontal amb unes muntanyes
sempre seran les de la Mare de DŽu del Mont o el Montgr’". Dal’, Figueres i CadaquŽs-Portlligat: El paisatge
empordans, la seva terra, la seva gent, la llum, els colors s'integren en la
pintura de Dal’, per˜ tambŽ en el rerefons dels seus guions cinematogrˆfics,
escenografies i noveláles, com Rostres ocults (1944). Conflueixen en aquest pa’s
de Dal’ l'escola del professor Nœ–ez, la seva participaci— en les fires,
activitats i publicacions locals de Figueres, l'ombra del notari Dal’ i el
suport que donˆ inicialment la fam’lia a la seva vocaci—, el m—n familiar
d'es Llaner, un recorregut per les cales de CadaquŽs i Portlligat que formen
part de la seva pintura paisatg’stica de joventut, els pintors amics, que
l'influ•ren, com ara Pepito Pichot i Ramon Reig, el drama de Mariana Pineda,
la creaci— del Teatre-Museu i el disseny de la cœpula, l'amistat i
colálaboraci— amb l'arquitecte figuerenc i noucentista Pelayo Mart’nez, que
va demanar la protecci— de Port-lligat en una data tan avanada com el 1950,
els pintors amics i la creaci— d'una escola empordanesa de pintura oposada a
l'escola olotina com un element mŽs d'aquesta creaci— del mite de l'Empordˆ. Una visi— lœcida: Davant d'aquesta lectura transversal que El pa’s de Dal’ fa per la temˆtica que crea el mite del Dal’ empordans, no podem oblidar les premonit˜ries i sˆvies paraules d'un dels estudiosos pioners dels deliris dalinians, Rafael Santos Torroella, tambŽ nascut a l'Empordˆ: "Estic segur que amb el temps es veurˆ clar que la gl˜ria de Dal’ rau en haver universalitzat el nom de l'Empordˆ, de la Costa Brava empordanesa i, amb ells, el de Catalunya, convertint-los, al marge de qualsevol complacncia localista, en veritables mites de la mŽs excelsa pintura contemporˆnia. ƒs algun dels escassos mites en l'poca que ens ha tocat de viure".
|
|
|
|
|
|
