“Les bruixes de Llers”, una òpera prima (2)
(Per Josep Playà Maset)

Contràriament al que passa amb altres llibres il·lustrats per Dalí, almenys una part dels dibuixos per a "Les bruixes de Llers", de Fages de Climent, són fets expressament. Almenys és el que es desprèn de les referències explícites a les bruixes, a la portalada romànica de Lladó, al poble de Llers o al pont de les set arcades de Castelló. Però no es pot descartar que Dalí agafés també dibuixos que ja tenia. El d'una noia vista d'esquenes és gairebé calcat d'un altre (1922) reproduït a la revista "Alfar". El dibuix de portada, un bot amb vela llatina, que després Fages va convertir en el seu ex-libris, té un precedent en el que apareix en un quadern juvenil (fons Museu Abelló, de Mollet). Tots són de traç fresc i espontani, amb "tocs decoratius, nerviosos i angulosos", escriurà Agustí Esclassans.
Dalí va donar més dibuixos per a l'edició i es van desestimar. Els que es van reproduir mai no s'han localitzat, i en canvi se n'han conservat cinc, de temàtica molt similar, que no hi figuren (exposat ara per primera vegada en el Museu de l'Empordà). La satisfacció per l'edició d'aquest llibre, va fer que Dalí regalés a Fages un altre dibuix, de majors dimensions, dedicat a la bruixa na Llúcia Codonya, avui en parador desconegut.
Al Museu Dalí de Saint Petersburg es troba l'aquarel.la "La sardana de les bruixes" (1920), que havia estat reproduïda en un número de l'"Empordà Federal" dedicat a Enric Morera (15/10/1921). És a dir que la bruixeria ja preocupava Dalí i fins podria ser que ho haguessin comentat amb en Fages, raó per la qual aquest li encarregués les il.lustracions. En el capítol "Sardana de les bruixes", Fages sembla descriure l'aquarel.la citada: "Hom diu que es veien sardanejar els bruixots i les bruixes en la nit del divendres, quan tota la setmana havia fet vent de tramuntana".
En uns fulls inèdits i escrits per Fages a principis dels anys 60 (conservats al Centre d'Estudis Dalinians), el poeta fa unes explicacions en castellà, una de les quals es refereix a "Les bruixes de Llers":
"Es cronológicamente, aquel libro, la primera manifestación formal del arte daliniano en su contacto con el público lector. Antes, Dalí no había salido de Figueras, donde, a los 17 años gozaba ya de inenarrable prestigio. Sorprende en esos esbozos de juventud nunca repudiados -como lo prueba el hecho de que se van a reproducir en otra edición inmediata- la seguridad del trazo y la riqueza fantasmagórica. A pesar de las evoluciones conceptuales de este pintor doblado siempre de intelectual, sorprende también la fidelidad en una primigenia expresión a la vez decorativa y sujetiva. Al componer en íntimo intercambio la edición del poema, ni el poeta ni el ilustrador conocían los escenarios que en él se describen. Cuando en el carrito de un gitano que solía servir de modelo del pintor en su estudio fueron por vez primera a Llers, ya aparecido el libro, ambos convinimos que todo estaba bien, porque, las cosas se hallan siempre de antemano como debe ser en su sitio correspondiente. Lo imprescindible para interpretar un paisaje determinado, dijo Salvador, es no haberlo visto nunca. Un enjambre de unos y treses volátiles y decorativos como los humos de vapor que salen de una marmita, completan y coronan de enigmas el diseño, que figurará en la próxima edición de esta exegesis de las risueñas brujas del Ampurdán, que no son más que las furias griegas disfrazadas de tramuntana".
D'aquest text deduïm que cap dels dos amics no havia estat a Llers abans de fer el llibre i que, al cap de quaranta anys, tenien la intenció de reeditar-lo. Arran de la mort de Fages, Octavi Saltor escriu que "el mestre en gai saber Joan Arús té escrit un magnífic i extens pròleg per a una ja prevista reedició" i que "Josep Maria de Sagarra havia accedit a escriure una presentació de la segona edició, revisada i augmentada". Finalment, l’única reedició (1977), va ser dirigida per Jaume Maurici i Montserrat Vayreda i es va limitar a una reproducció facsímil.