Hi ha herències més difícils que d’altres. Fa anys, en una taula rodona sobre Carles Fages de Climent celebrada al Casino, Pere Fages, fill petit del poeta, féu pública una carta en la qual acusava el seu germà gran d’haver estat un mal hereu pel fet d’incomplir les indicacions del seu pare: l’autor de la Balada del Sabater d’Ordis havia deixat explícitament establert que el receptor del seu llegat havia de fer el possible perquè la seva obra fos publicada. I resulta que llavors, i encara ara, queda per publicar el Somni de Cap de Creus, un gran poema èpic de l’escriptor. Llavors s’en parlà perquè hom celebrava el poeta en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, i ara s’en ha tornat a parlar perquè resulta que uns éssers benemèrits han posat a l’abast d’internet la quasi totalitat de dita obra (members.xoom.com/fages/). Entremig , els afanys d’alguns estudiosos i - el silenci ens permet aquesta interpretació – una certa apatia de les institucions culturals de més poder.

També quan el senyor Tomàs Mallol, de Torroella de Fluvià, va començar a moure la cosa per tal que la venda de la seva col·lecció es concretés en forma de museu del cine a la comarca, va plantejar-se l’interès cultural, cívic, etc. que tindria - que hauria tingut! – la instal·lació de dit museu a la Sala Edison, prèviament comprada i restaurada. Ja sabem com acabà l’assumpte: el museu és a Girona, i la Sala cada dia està més deteriorada. La responsabilitat en aquest cas queda – els protagonistes saben en quines proporcions – entre els propietaris i l’Ajuntament d’aquell moment.

Hi ha diferències entre heretar un poema èpic i un edifici singular, però avui ens interessen les semblances: són obres fetes per il·lustres ciutadans i destinades a les persones. Serà possible ara, després de la novetat d’internet i de la nova demanda que ens fan els promotors del Museu del Circ encapçalats per l’intrèpid Genís Matabosc, de desencallar aquestes dues herències?