 |
|
|
Llunt varen quedar els temps de resistencia |
 |
BREU CRONOLOGIA DE L'EXTERMINI D'UNA LLENGUA
1861
Com diu García Moya en el seu articul Historias de la "normalització" en eixe any Manuel Milá i Fontanals inventa la teoria de nomenar a l'idioma valenciá "dialecte occidental català".
1868
“Llámesela valenciana, mallorquina o catalana, es igual, pues las tres no son sino ramas de un mismo tronco, pero nunca lemosina” - 1868 Victor Balaguer. Estes frases , poc a poc, anirien ferintmos dasta conseguir que, hui en dia, la llengua valencian puga donarse com a desapareguda.
1906
1er Congres Internacional de la Llengua Catalana: s’oficialisa la denominacio “català” en substitucio de “llemosi”. Dasta este moment, la teoria acceptá per els llingüistes es que'l catalá es un dialecte del llemosí. Bona mostra d'açó es "Oda a la pàtria" composta per Aribau en 1834, que servix als catalans com a inici de la Renaixença. En esta poesia nomena ni més ni manco que'n cinc vegaes la "llengua llemosina" com sa llengua materna.
1911
Creació de l’Institut d’Estudis Catalans
1932
El 21 de decembre firmaven en la seu de la “Sociedad Castellonense de Cultura” les Normes d’Ortografia Valenciana posteriorment denominaes Normes de Castello. En elles només se buscava acabar en l'anarquia ortográfica d'eixa época y per aixó, a pesar d'estar calcaes de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, apareixen entre els firmants personalitats contraries a la unitat de la llengua. El puesto d'honor fon reservat al pare Fullana, únic filòleg dels firmants, encara així sabem hui en dia que va ser l'últim en firmarles y deixant clar que estes eren provisionals.
1951 - En plena dictadura franquista s'edita el primer numero de la Revista Valenciana de Filologia, cavall de Troya que portava en sa pancha y en les seues pàgines l'Institut d´Estudis Catalans en ple, inclosos alevins y simpatizants: el comte Martí de Riquer, Badía Margarit, Bassol, Aramón i Serra, Turell, Romeu, Brull, Joan Amades, Pere Bohigas, Casacuberta, Günter Haensch, Gulsoy, Puértolas, Montoliu, Dolç. ("La normalització de correaje, camisa azul y pistolón", Ricardo García Moya)
1998 - Aprovació de la Lley de Creació de l'Academia Valenciana de la Llengua. Este invent producte d'un pacte entre el PP y el PSOE se pot dir que sentecia a mort la llengua valenciana ya que elimina la restricció denominativa de la llengua propia del valencians y manifesta que el valenciá forma part del sistema llingüistic catala.
2004 - El 26 de març l'AVL aprova el document "Propostes per a un llibre d'estil que servisca de marc de referencia a les editorials valencianes per a l'elaboració de material curricular en vaenciá". En el se recomana lo següent:
"convergència amb els models de tot el sistema lingüístic". ¿A que sistema se referixen?
recomana l'ús de paraules bé "documentades" y de "molta extensió en els nostres parlars actuals", y posa entre atres, els eixemples següents: avi, sorra, claveguera, seny, petit.
Per tot açò podem dir que hui en dia la poca resistència que quedava está desapareixent esclafá per la "ciència" y la "Universitat". Este cientifisme casi dogmátic no troba barreres y rebolica entre els nostres clàssics adaptantlos al seu caprig.
Dona lo mateix lo que la lley mos diga, lo que val és la "ciència de veritat". Només d'esta manera coneixerem la veritat inqüestionable:
EL VALENCIÁ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÁ!
EL VALENCIÁ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÁ!
EL VALENCIÁ ÉS UN DIALECTE DEL CATALÁ!
VALENCIANS, PER TANT, SOU CATALANS!
